La presó estava situada a les anomenades Torres de Canaletes, que es trobaven al capdamunt de l'actual Rambla, prop de l'actual Plaça de Catalunya. Aquestes torres formaven part de la muralla medieval de Barcelona.
Durant els anys 20 del segle XIX, les torres de Canaletes, que eren elements defensius, van ser habilitades per funcionar com a presó.
Adolphe Delamare va ser un militar i pintor francès que va estar a Barcelona i va realitzar diversos dibuixos a l'aquarel·la que documenten la ciutat durant aquesta època. Aquestes aquarel·les, datades el 1826, són un valuós testimoni de com era aquesta zona i de la funció que tenien les torres en aquell moment.
Cal distingir aquesta presó històrica de la Font de Canaletes actual (el punt de trobada popular, especialment per a les celebracions del Barça). Tot i que comparteixen nom per la seva proximitat geogràfica i referència a l'antiga font d'aigua, la funció de les torres com a presó és una fase històrica anterior i diferenciada de la popularitat que assoliria la font i el quiosc modern.
Aquests dibuixos són de gran interès històric perquè mostren una visió de Barcelona que desapareixeria amb l'enderroc de les muralles i l'expansió de la ciutat.
Durant el segle XIX a Barcelona, no existia una única presó moderna i centralitzada. La ciutat feia servir principalment els següents espais per a empresonaments:
- Presó de la Ciutadella: utilitzada per a presos polítics i condemnats a treballs forçats.
- La presó Vella o de Reina Amàlia: habilitada a partir de 1838 en un convent desamortitzat al Raval, un espai poc adequat i ràpidament saturat.
- La presó de Canaletes: juntament amb altres recintes (com els baluards de les muralles), les Torres de Canaletes es van utilitzar com a lloc de reclusió per a diversos tipus de presos (probablement preventius o de curta condemna) en una època en què la ciutat patia una gran manca d'espais penitenciaris.
Les Torres de Canaletes eren, doncs, part d'una xarxa de presons provisionals i insalubres que la ciutat intentava gestionar abans de la construcció de la presó de la Model (el projecte de la qual no es va iniciar fins al 1888 i no va funcionar fins al 1904).
El destí de la presó de Canaletes va anar lligat directament al creixement de la ciutat i l'enderroc de les muralles.
Les Torres de Canaletes van ser enderrocats a la dècada de 1860 (al voltant de 1860-1863) per permetre l'expansió de la ciutat cap a l'Eixample i millorar la connexió entre la Rambla i el nou Pla de la plaça de Catalunya.
Un cop enderrocades les torres, l'espai es va convertir en la gran esplanada que avui coneixem, i on posteriorment s'instal·laria el quiosc i la font actual de Canaletes, punt de trobada popular de la ciutat.
Les aquarel·les de Delamare són, per tant, una de les poques representacions gràfiques que tenim d'aquesta poc recordada funció penitenciària de les antigues muralles barcelonines.
Fonts consultades:
- Museu Nacional d'Art de Catalunya. MNAC: dibuixos de Delamare i la seva ubicació a les Torres de Canaletes/Portal dels Estudis.
- Documents sobre la història penitenciària de Barcelona: L'ús de presons provisionals, com Canaletes, durant el segle XIX a Barcelona.
.jpg)
.jpg)
.jpg)