Les presons oblidades de Barcelona



Façana de la presó de la plaça de l'Àngel, amb un fragment de la torre de la muralla romana; a mà esquerra la font i la casa del Gremi dels Mercers, amb la fornícula amb la imatge del seu patró Sant Julià. Segurament es tracta d'una reconstrucció ideal: l'autor havia nascut el 1857 i en aquell moment ja havia estat obert el carrer de Jaume I, que estaria situat a mà esquerra de la imatge. (1875-1900) Autor: Joaquím Olivó Formentí. (AMB)


La presó més antiga de la ciutat de què es té notícia data de temps romans. Segons la tradició, a la cantonada de Boqueria amb Banys Nous hi hauria estat tancada Santa Eulàlia.

Ja a l’edat moderna, la presó es trobava a la Baixada de la Presó, tocant a la plaça del Rei i de l’Àngel, en unes condicions miserables. Tant, que durant l’epidèmia de 1821 va ser evacuada a corre-cuita.

Després dels incendis de convents de 1835, l’antic seminari de Sant Sever i Sant Carles Borromeu fou transformat en presó. Les obres van començar el 1838 i l’any següent ja acollia homes, dones i infants. Al Pati dels Corders s’hi practicava el garrot vil en execucions públiques, a les quals alguns pares duien els fills “perquè aprenguessin”, enmig d’una macabra pedagogia.

Amb la inauguració de la Model el 1904, la presó del carrer Amàlia (avui plaça Folch i Torres) quedà reservada a dones fins que fou enderrocada el 1936. Les recluses passaren després al convent abandonat del Bon Consell, a Les Corts, on avui s’aixeca El Corte Inglés.

El 1921 es va obrir també la presó de Wad-Ras, destinada a menors i recluses.

Molt abans, però, ja s’havia intentat crear un centre específic per a dones: la Galera, entre els carrers Robador i Sant Pau, començada el 1709 i acabada el 1794. Aquell any, 168 dones —en la seva majoria prostitutes— van ser traslladades de nit i en secret des del carrer Egipciaques. Avui el seu emplaçament correspon a la plaça Salvador Seguí.

De totes aquelles presons només queden records i topònims, però la seva ombra encara queda sobre la història de Barcelona.

Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 11 d'abril de 1993.


Barraques al carrer Sant Pau cantonada carrer Robador, a la dreta. Darrere de les barraques hi havia La Galera, la presó de dones. (1933-1935) Foto: Brangulí. (ANC)

Encerclat on es trobava la presó de La Galera.

Presó de dones Reina Amàlia, a la ronda de Sant Pau. Foto: Josep  Domínguez Martí. AMB


Nota: Aquí no se'n parla, però, segons aquests dibuixos de l'any 1826, d'Adolphe Hedwige Alphonse Delamare, va existir també la presó de Canaletes.

Singular representació de la presó de Canaletes, al capdamunt de l’actual Rambla, realitzada des de la muralla, ben diferent de l’habitual representació de dibuixos i gravats antics que recollien la vista de les torres-presó de Canaletes o del portal de Sant Sever. Delamare recull al dibuix una visió propera, quasi un racó, i es recrea una altra vegada en l’anècdota dels diferents personatges i en el deteriorat estat de l’edifici, tot plegat característic de l’esperit romàntic.