La presó més antiga de la ciutat de què es té notícia data de temps romans. Segons la tradició, a la cantonada de Boqueria amb Banys Nous hi hauria estat tancada Santa Eulàlia.
Ja a l’edat moderna, la presó es trobava a la Baixada de la Presó, tocant a la plaça del Rei i de l’Àngel, en unes condicions miserables. Tant, que durant l’epidèmia de 1821 va ser evacuada a corre-cuita.
Després dels incendis de convents de 1835, l’antic seminari de Sant Sever i Sant Carles Borromeu fou transformat en la presó Vella o de Reina Amàlia, a la ronda de Sant Pau i carrer Reina Amàlia. Les obres van començar el 1838 i l’any següent ja acollia homes, dones i infants. Al Pati dels Corders s’hi practicava el garrot vil en execucions públiques, a les quals alguns pares duien els fills “perquè aprenguessin”, enmig d’una macabra pedagogia.
Amb la inauguració de la Model el 1904, la presó del carrer Amàlia (avui plaça Folch i Torres) quedà reservada a dones fins que fou enderrocada el 1936. Les recluses passaren després al convent abandonat del Bon Consell, a Les Corts, on avui s’aixeca El Corte Inglés.
El 1921 es va obrir també la presó de Wad-Ras, destinada a menors i recluses.
Molt abans, però, ja s’havia intentat crear un centre específic per a dones: la Galera, entre els carrers Robador i Sant Pau, començada el 1709 i acabada el 1794. Aquell any, 168 dones —en la seva majoria prostitutes— van ser traslladades de nit i en secret des del carrer Egipciaques. Avui el seu emplaçament correspon a la plaça Salvador Seguí.
De totes aquelles presons només queden records i topònims, però la seva ombra encara queda sobre la història de Barcelona.
![]() |
| Barraques al carrer Sant Pau cantonada carrer Robador, a la dreta. Darrere de les barraques hi havia La Galera, la presó de dones. (1933-1935) Foto: Brangulí. (ANC) |
![]() |
| Encerclat on es trobava la presó de La Galera. |




