 |
| La presó Model el dia de la seva inauguració, 9 de juny de 1904. Abans de l’Exposició Universal de 1888, el panorama carcerari de Barcelona era caòtic: presons disperses, instal·lades en antics convents desamortitzats o fins i tot en vaixells, amb condicions inhumanes i massificació. La solució va ser construir una gran presó a l’Eixample Esquerra, lluny de la pudorosa Dreta burgesa. Les obres van començar el 1887 i es van voler inaugurar amb solemnitat durant l’Exposició, però la reina Maria Cristina va declinar. La inauguració oficial no va arribar fins al 9 de juny de 1904, amb discurs de Ramon Albó. El projecte, dels arquitectes Salvador Viñals i Sabater i Josep Domènech i Estapà, es va inspirar en el model panòptic: sis galeries que conflueixen en una rotonda central, amb vigilància i capella. Les cel·les, d’uns 4 metres per 2, amb llum elèctrica, aigua corrent i sistemes d’higiene avançats, havien de fer-ne una presó “modèlica”. Fins i tot hi havia cel·les reservades per a malalts i presos polítics. El nom oficial era “Cárcel de la Audiencia”, però el poble aviat la va batejar com la Model. Amb el temps, però, aquella voluntat de modernitat es va degradar, fins a convertir-se en símbol del que una presó no hauria de ser. Un episodi il·lustra la seva força simbòlica: el dia que Santiago Rusiñol passava amb tren camí de Sitges, els presos el van saludar amb mocadors blancs des de les finestres. Ell, emocionat, els va correspondre. |
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. (Desconec la data)
 |
| Vista exterior de la Presó Model (1904). Autor: Adolf Mas i Ginestà. (AMB) |
 |
| Presó Model. Font: Barcelona Coleccionismo. |