Segons llei i costum, en llocs determinats de les ciutats hi havia un bordell o uns bordells públics dels quals les autoritats cobraven les rendes. A Barcelona documentem dos bordells, el de Viladalls, situat pels volts de l’actual plaça Reial, que arribava fins a la muralla de la Rambla; i l’altre, anomenat de la Volta d’en Torre, que era a l’altre costat de la Rambla, vers el carrer del Joglar. La primera referència que tenim de la necessitat d’aïllar la prostitució data del 1332: els consellers, posant en pràctica una ordre reial, prohibeixen que les dones públiques, de nit, vagin per la ciutat sota cap excusa. S’intenta ubicar la prostitució exclusivament en els llocs que hem esmentat, tot i que, pel que es desprèn de la documentació, hi ha dones públiques que viuen fora dels bordells, aquí i allà de la ciutat, a l’antic call, prop del convent de fra menors, a la plaça Santa Anna, al Portal Nou, etc. Els documents sempre fan referència a la prohibició d’estar-se en aquests llocs i a l’obligació que siguin confinades dins els bordells, dels quals no poden sortir de nit.
Tant les autoritats civils com les religioses toleraven els prostíbuls com a mal menor, sempre que fossin públics, és a dir, que estiguessin sota un cert control i en llocs visiblement delimitats. A Barcelona, doncs, els bordells estaven sota el control del Consell de Cent, que dictava les normes que regulaven la prostitució; així, periòdicament es podia sentir per la ciutat algun pregó com ara aquest: que d’ací avant totes e qualsevolfembres àvols de lurs cossos, bordelleres o no bordelleres, les quals fora dels bordells de la dita ciutat apel·lats de Viladalls e de la Volta d’En Torre, volran fer e continuar públicament són qüest, no gosen estar ne habitar fora de los dits bordells. E aquella que contra farà pagarà per ban cascuna vegada V sous, e si pagar no'ls podrà serà tancada V dies al costell.
De tota manera l’ordre no es complex, com es fa palès per la seva reiteració, i per les ordinacions que periòdicament foragiten les dones públiques que viuen en diferents indrets de la ciutat. Sobretot hi ha la tendència que el bordell s’escampi pels carrers del voltant de Viladalls, de manera que els veïns del carrer de Rauric, de na Quintana, dels Ollers, del Vidre, del Dormidor de Fra Menors es queixen sovint de la presència d’hostals i de prostitució als seus carrers.
El bordell era un recinte tancat, es pretenia que fos un món a part de la ciutat; així, segons com, només es permetia una sola porta que penetrés en el recinte, de vegades dues. Pel que fa al bordell de Viladalls, una porta donava a la Rambla, que de vegades en moments més o menys conflictius restava tancada, i l’altra donava accés al recinte des de la part interior de la ciutat a l’indret del carrer del Vidre.
Els carrerons que formaven el bordell interpretem que estaven ocupats pels hostals, regentats pels hostalers o hostaleres, que venien a ser els alcavots, i per unes casetes encastades a la muralla; aquestes casetes, de nit, havien de mantenir les portes obertes i llums encesos als portals. Les prostitutes tenien l’obligació d’anar a cos, sense mantell ni abrigall; sobretot si sortien del prostíbul havien de poder ser identificades per tothom com el que eren i distingir-se de les dones tingudes per honestes, que havien d’anar amb cap i coll coberts, que neguna fembra qui publicament sia àvol de son cors no gos portar per Barchinona capa ne mantell ne negun altra abrigall ans que haia anar en cors. Si ho fan hauran de pagar una multa de 20 sous que si no poden pagar es compensa amb estar un dia en lo costell de la mar.
També hi havia un recinte per tancar-hi dones «esgarriades». Ens referim a la casa de les Egipcíaques, que de fet no era realment un convent sinó una mena de reformatori on eren confinades algunes dones, de vegades a instància dels seus marits. També allà, per Setmana Santa, durant quatre dies, s’hi tancava les dones públiques del bordell, de manera que a càrrec de la ciutat es preparava un lloc custodiat per guàrdies, on es portaven matalassos, llenya i menjar, s’hi celebrava missa i s’hi feien sermons encaminats a la conversió d’aquestes dones. Uns anys després es va revocar l’ordre i es va disposar que, per Setmana Santa, romanguessin als bordells, vigilades i sense que els clients hi tinguessin possibilitat d’accés.
Autora: Teresa Vinyoles i Vidal, Universitat de Barcelona. Publicat a "El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta, Ed. UB, 2003, pàg. 457-465."
Fragment citat amb finalitats educatives i de divulgació històrica, sense ànim de lucre. Tots els drets són de l’autora i la Universitat de Barcelona.
👉👉Segueix la següent part aquí: https://barcelonamirantalpassat.blogspot.com/2024/01/espais-marginals-de-la-barcelona_33.html