Espais marginals de la Barcelona baixmedieval - Els col·lectius marginals (4)

Portal de l'Àngel o dels Orbs. Enderrocat el 1854. Autor: Pere Màrtir Arraut. (AMB)


A les ciutats medievals, i Barcelona no n’era una excepció, s’hi podia trobar també una quantitat més o menys important de marginats. Hi havia esclaus, potser un 3% de la població, a més de vagabunds i pobres captaires, alguns d’ells cecs, contrets o espunyats a causa de les guerres; també hi vivien prostitutes i alcavots, leprosos, desvagats, malfactors, etc.

Pel que fa als espais que ocupen aquestes persones dins la ciutat, podem veure que es produeixen dues situacions ben diferents. Normalment vivien molt a prop les persones humils de les benestants; però també es veu certa tendència a agrupar alguns col·lectius marginals concrets en llocs determinats. Deixarem a banda el Call, on vivia agrupada la minoria jueva, que no estudiarem, i que desapareix després dels greus aldarulls del 1391, després dels quals alguns es convertiren i s’integraren lentament en el conjunt ciutadà. En canvi, ens aproparem a llocs on s’aïllaven certs col·lectius molt determinats: la leproseria, els prostíbuls públics i la presó.

Però abans voldríem esmentar alguns carrers de la ciutat en els quals es van agrupar persones dels col·lectius marginals, les quals, a causa sobretot de la pobresa, ratllaven de vegades la delinqüència. En una carta reial de l’any 1408 podem veure com s’inclou en un mateix grup persones pobres que no poden treballar per algun defecte físic i els petits delinqüents; a tots se’ls situa prop de l’actual Portal de l’Àngel, anomenat Portal dels Orbs; allà i molt a prop d’allà, pels volts del convent de Santa Anna, hi vivien esguerrats, cecs, espunyats, coixos i també algunes prostitutes i alcavots. No gaire lluny d’allà, al capdamunt de la Rambla, hi havia la porta dels Bergants, lloc per on es movien molts desvalguts, espai de reunió dels jornalers que cercaven feina, que s’afegien als grups més o menys conflictius.

Autora: Teresa Vinyoles i Vidal, Universitat de Barcelona. Publicat a "El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta, Ed. UB, 2003, pàg. 457-465."

Fragment citat amb finalitats educatives i de divulgació històrica, sense ànim de lucre. Tots els drets són de l’autora i la Universitat de Barcelona.


Les torres del portal de Santa Anna, a l'antiga muralla de la Rambla, i entrada al carrer de Santa Anna. (1855) Autor: Francesc Soler Rovirosa. (AMB)