.jpg)
Mirant els fogatges es pot comprovar que al costat de la casa d’un burgès, d’un ric mercader o d’un notari hi ha llars considerades pobres. Aquest fet es produeix perquè els baixos reservats per a botigues i magatzems, quan estan desocupats, es lloguen a famílies amb pocs recursos, especialment a vídues i lliberts.
A les cases més o menys benestants documentem les cambres del servei, que en els inventaris es descobreixen tot seguit per l’escàs i pobre parament que s’hi troba; una recambra amb un llit prop de la cambra principal, un jaç a la cuina o a l’obrador, ens permet situar allà la serventa o l’aprenent. També, de vegades, s’esmenta a les cases dels rics burgesos o mercaders la cambra de les serventes o esclaves, o la dels missatgers, totes amb llits col·lectius que compartien, d’una banda, les dones i, de altra, els homes del servei. Així, a l’inventari de la casa d’un mercader s’esmenta una recambra que està moblada amb els llits següents: Un lit de quate posts d'alber ab sos peus d'alber e ab sa màrfega plena de palles, en lo qual jahen les esclaves. Un bressol de fust per bressar infants pochs. Un altre llit en que jauen les massipes.
En aquest recorregut, ens aturarem a la cambra d’un esclau, a la casa d’una lliberta i a l’habitatge d’un pobre mendicant. Agustí, l’esclau d’un jove mercader, que vivia l’any 1427 al carrer Jonqueres i treballava per a l’amo com a picapedrer a Montjuïc, diu que dorm a casa de l’amo, a baix, en un estable, i el tanquen amb forrellat tots els vespres. A la cambra on dorm no hi ha llit, car estable és de bèsties, i no hi ha sinó una estora on ell jau i es cobreix amb una flassada. Més sort tingué l’esclava Francesca, que fou alliberada per la mestressa, vídua d’un ciutadà, que li va deixar en testament una botigueta que tenia al carrer Comtal de Barcelona. L’habitacle estava format per una sola estança, l’entrada, que era a la vegada cuina, pastador, bugaderia, menjador i obrador de costura; hi havia a dalt una mena d’altell que servia de dormitori, al qual es pujava per una escala de fusta. Quan va morir la lliberta, just l’any 1427, va deixar la casa a una «sòcia» amb qui compartia l’obrador de costura.
L’inventari dels béns de Gabriel Roig, pobre mendicant, mort l’any 1468, ens apropa a una cambra rellogada a casa de l’enterramorts de la parròquia del Pi, on el pobre vivia; a més tenia, segurament també llogada, una mena de botiga on guardava alguns objectes. El fet de rellogar un espai d’una llar d’una família humil a una persona dels estaments més desvalguts és un fet que hem documentat diverses vegades.
Autora: Teresa Vinyoles i Vidal, Universitat de Barcelona. Publicat a "El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta, Ed. UB, 2003, pàg. 457-465."
Fragment citat amb finalitats educatives i de divulgació històrica, sense ànim de lucre. Tots els drets són de l’autora i la Universitat de Barcelona.
👉👉Segueix la següent part aquí: https://barcelonamirantalpassat.blogspot.com/2024/01/espais-marginals-de-la-barcelona_12.html