 |
| Façana principal de Santa Maria del Pi i panoràmica de la plaça del mateix nom. Autor: Rouarge Bertrand (AMB) |
Un bon dia, mirant testaments de la segona meitat del segle XV a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, llegeixo: “In Dei nomine ego Mateus Solivella…” Evidentment, tenia al davant el testament del protagonista de la història que acabo d’explicar, datat l’any 1452, o sigui vint-i-cinc anys després del procés esmentat. Podem concloure que en Mateu era llavors parroquià del Pi, tenia 44 anys i no s’havia casat amb la Juliana, sinó amb una altra dona anomenada Brígida, que li havia aportat un dot de 600 florins i de la qual tenia una filla i un fill, encara pubills. Al testament, però, deixava per al seu fill natural Joan Solivella cent sous convertidors en vestits de dol; no ens diu qui era la mare del noi, i pensar que era fill dels seus amors amb la Juliana seria només especular.
Tot seguit em vaig preguntar si en algun altre lloc del món es podrien seguir fil per randa els espais i la vida de la gent de l’època gòtica; penso que difícilment. A Barcelona tenim un ampli barri gòtic, que en la seva toponímia i estructura va romandre, durant segles, idèntic al que ens mostren els fogatges medievals. Certament, aquest fet es repeteix a moltes poblacions d’Europa. Però nosaltres disposem, a més a més, d’una documentació excepcional que conté la memòria d’un gran nombre d’homes i dones anònims que visqueren a la Barcelona gòtica, en aquests espais que hem pogut reconèixer i seguir.
Autora: Teresa Vinyoles i Vidal. Publicat a Barcelona Quaderns d’Història, 8 (2003)
Anterior part aquí: https://barcelonamirantalpassat.blogspot.com/2021/09/els-espais-i-la-seva-funcio-la-vida-la_19.html
Segueix la següent part aquí: https://barcelonamirantalpassat.blogspot.com/2021/09/els-espais-i-la-seva-funcio-la-vida-la_42.html