Fa uns anys, investigant en el fons de l’Arxiu Històric de la Ciutat, i mirant els inventaris postmortem del segle XV, els meus ulls van ensopegar amb un nom que m’era ben conegut: Gabriel Plaensa, l’amo de la Juliana, el que tenia una taverna al carrer dels Escudellers Blancs, al costat del dels Còdols. Era un inventari redactat tres anys després del procés. A través d’aquest document vaig poder saber més coses dels personatges i de l’espai on vivien.
En Gabriel Plaensa era de la casa del rei, el seu pare havia estat sotsarmer de Pere el Cerimoniós; vivia amb la seva muller Antònia, la mare Vera i dos fills pubills. La seva dona Antònia era filla de Pere Miró, mercader. La història lligava perfectament: la Juliana, filla de la lliberta sarda de Pere Miró, podria ser la cunyada d’en Plaensa, germana natural de la seva dona; d’aquí la protecció que van donar a la noia durant tot el procés.
L’inventari, a més, ens permetia entrar a la casa on ella s’estava fent-hi de serventa i ajudant a la taverna, i estudiar-ne els objectes quotidians, la qualitat de vida, i reconstruir l’ambient familiar dels Plaensa i de la gent que es relacionava amb ells: persones de l’àmbit dels funcionaris reials, mercaders i notaris barcelonins que protegiren Juliana quan s’esdevingué el procés.
La casa d’en Plaensa havia estat comprada pel seu pare l’any 1392, tenia una planta baixa amb l’entrada i la botiga, és a dir, la taverna on hi havia bótes i carretells, que donava al carrer. A dalt hi havia el menjador, la cuina i la cambra major, que a la mort d’en Gabriel va quedar desmoblada perquè la vídua amb els seus fills es va traslladar a casa del seu pare, en Pere Miró, prop del Pou Nou. Hi havia una altra cambra on jeia madona Vera, la mare d’en Gabriel. Encara a sobre hi havia un terrat amb un porxo i al costat de la casa un hort amb una tanca, on hi havia “la cambreta prop de l’hort de baix”; segurament, allà, hi dormia la Juliana.
Nota: El Pou Nou era al carrer d’Avinyó, a l’antiga vall de les muralles romanes, que havia estat
urbanitzada a la darreria del segle XIII (CARRERAS Y CANDI, Ciutat de Barcelona…, pàg. 342).
Autora: Teresa Vinyoles i Vidal. Publicat a Barcelona Quaderns d’Història, 8 (2003)
👉Anterior part aquí: https://barcelonamirantalpassat.blogspot.com/2021/09/els-espais-i-la-seva-funcio-la-vida-la_25.html
👉👉Segueix la següent part aquí: https://barcelonamirantalpassat.blogspot.com/2021/09/els-espais-i-la-seva-funcio-la-vida-la_26.html