Els espais i la seva funció: la vida a la ciutat (6) L’hospital

el dia
Representació de l'Hospital d'en Colom.


Finalment, l’Antònia va tornar a casa amb els seus pares: els tribunals no trobaren cap prova definitiva d’adulteri i la tranquil·litat quotidiana va tornar al barri. Només de tant en tant, algun vespre, uns passos apressats trencaven el silenci, i una ombra deixava una senalla de palla a la porta de l’Hospital d’en Colom amb un nadó a dintre embolcallat amb robes pobres, potser amb alguna llavor o la branqueta alguna planta especial perquè li portés bona sort. Així, per exemple, el dilluns 31 de juliol del 1391, cap a l’hora de l’esquella de la Seu, es deixà una infanta a la porta de l’Hospital, en una senalla nova amb un poc de palla, embolcallada amb pedaços de poc valor. En una part de la senalla hi havia un albarà cosit en el qual hi havia escrit: “Aquesta criatura és cristiana, ha nom Magdalena”. Pocs anys després, el barri sofrí una transformació: les casetes de la part alta del carrer d’en Robador, i les que eren prop de l’Hospital d’en Colom, i també algunes del carrer del Carme –entre elles la que havia estat uns anys enrere d’en Prat–, foren enderrocades per edificar-hi el gran Hospital de la Ciutat. L’hospital és un espai on s’acollien marginats: malalts pobres, folls, infants abandonats; però era un orgull per a la ciutat, la magnífica construcció de l’edifici ho demostra. Les ordenances de 1417, fetes conjuntament pel bisbe, els canonges i els consellers, el defineixen com “ llum, noblesa, ornament, laor, glòria e amplitud en la Ciutat”.

Autora: Teresa Vinyoles i Vidal. Publicat a Barcelona Quaderns d’Història, 8 (2003)




La plaça del Canonge Colom, adjacent a la capella de l'Hospital de la Santa Creu. Tant l'una com l'altra ocupen els espais de l'antic Hospital d'en Colom.