.jpg) |
| Voltants de les obres de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, als antics terrenys de Can Xifré. Al fons, el temple de la Sagrada Família. Barcelona, entre 1902 i 1912. Joaquim Morelló i Nart. Fons del Centre Excursionista de Catalunya. |
A principis del segle XX, aquesta part de Barcelona conservava encara un paisatge molt diferent del que coneixem avui. Camps, antigues propietats rurals, masies i camins formaven part d'un territori que començava a transformar-se amb l'expansió de la ciutat.
Dues fotografies ens permeten recuperar aquell paisatge desaparegut i observar com avançava la urbanització en dos sectors pròxims: els terrenys del Guinardó on es construiria l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i els espais on s'estendria el futur barri de la Sagrada Família.
Els terrenys de Can Xifré
Abans de la construcció de l'hospital, una part important d'aquests terrenys corresponia a l'antiga propietat de Can Xifré, també coneguda com a Casa Milans.
La finca havia estat adquirida per Josep Xifré i Cases, un comerciant i financer d'Arenys de Mar que va fer fortuna amb els seus negocis a Amèrica. A Barcelona és especialment conegut pels Porxos d'en Xifré, situats al Pla de Palau.
La propietat del Guinardó conservava la casa, jardins i altres instal·lacions. Les investigacions arqueològiques posteriors han permès identificar restes de les antigues construccions, així com elements d'un jardí amb una font ornamental i una gran bassa.
L'any 1890, l'Administració de l'Hospital de la Santa Creu va adquirir els terrenys de Josep Xifré Hamel amb la intenció de destinar-los a la construcció d'un nou hospital. La finca tenia una extensió de més de 66.000 metres quadrats.
La construcció de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
El projecte del nou hospital va ser possible gràcies al llegat del banquer Pau Gil, que havia disposat que una part important de la seva fortuna es destinés a construir un hospital per als pobres de Barcelona.
El 15 de gener de 1902 es va col·locar la primera pedra del nou conjunt hospitalari. L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va ser l'encarregat de projectar-lo.
El nou recinte es va aixecar al Guinardó, en uns terrenys que encara conservaven bona part del seu caràcter rural. La construcció va avançar progressivament: el pavelló de l'Administració es va executar entre 1905 i 1910, i el conjunt va continuar creixent durant les dècades següents.
Finalment, el 1930 es va inaugurar oficialment l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que reunia en un mateix recinte les dues institucions hospitalàries.
Un paisatge que començava a desaparèixer
Mentre s'aixecava el nou hospital, a l'altre costat d'aquell territori, el paisatge també estava canviant.
El nucli del Poblet, origen de l'actual barri de la Sagrada Família, havia començat a desenvolupar-se al marge de l'expansió de l'Eixample. Els antics terrenys agrícoles anaven deixant pas a carrers, habitatges i noves construccions.
La Sagrada Família, iniciada el 1882, ja era una referència visible en aquell paisatge en transformació.
Les dues fotografies ens permeten observar aquesta proximitat: en una, les obres de l'hospital amb el temple al fons; en l'altra, els terrenys del futur barri de la Sagrada Família amb l'Hospital de Sant Pau visible a la llunyania.
Són dues mirades d'un mateix procés de transformació urbana, quan Barcelona encara conservava espais oberts que ben aviat quedarien ocupats per la ciutat.
Avui, d'aquell paisatge rural en queden poques traces, però les fotografies antigues i la documentació històrica ens ajuden a recuperar-ne la memòria.
Fonts consultades:
- Recinte Modernista de Sant Pau: l'espai i la construcció.
- Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona: investigacions sobre el Mas Xifré.
- Intervencions arqueològiques al pavelló de Sant Leopold.
- Arxiu Històric de Sant Pau.
.jpg) |
| Els terrenys on s'estendria el futur barri de la Sagrada Família, amb l'Hospital de Sant Pau destacant al fons. Foto de la col·lecció de Francisco Arauz. |