Del silenci del claustre al bram de l'òpera: la desapareguda història dels Trinitaris Descalços a la Rambla

Convent dels Trinitaris, actual Liceu. Font: Barcelona Coleccionismo.

El Gran Teatre del Liceu, epicentre cultural de Barcelona i temple de l'òpera, s’assenta sobre un passat molt diferent: el d’un espai de pregària i recolliment. El dibuix que es presenta captura l'estampa de l'antic Convent de la Mare de Déu de la Bonanova, pertanyent a l'ordre dels Trinitaris Descalços, que ocupava exactament el mateix solar.

Fundat l'any 1633, el convent era una de les nombroses fundacions religioses que es van assentar a la popular Rambla de Barcelona. La seva església, de la qual la imatge mostra la façana possiblement barroca, va ser consagrada poc després, el 1639, i renovada a finals del segle XVII. Durant gairebé dos segles, l'edifici va ser un punt de referència religiós a la ciutat.

La vida de recolliment dels trinitaris va ser bruscament interrompuda per la convulsa història del segle XIX. La fi del convent va arribar l'any 1835 amb l'esclat de la crema de convents a Barcelona, en el marc de la desamortització de Mendizábal.

Durant la revolta popular, el Convent de la Bonanova va ser assaltat, cremat i destruït, un fet tràgic on, segons les cròniques, van morir alguns dels religiosos. El majestuós edifici va quedar reduït a un solar de ruïnes al mig de la ciutat.

Després d'una dècada d'estar erm, l'espai buit va cridar l'atenció dels promotors de la cultura i la burgesia barcelonina. L'any 1844, el solar va ser adquirit per la Societat del Liceu Filharmònic per construir la seva nova seu, abandonat l'anterior Liceu de Montsió. Es diu que els termes econòmics de l'adquisició van ser extremadament avantatjosos, en tractar-se d'un solar provinent de béns desamortitzats.

Així, l'espai que abans ressonava amb els cants gregorians dels frares, aviat ho faria amb les àries de Verdi i Bellini, transformant-se en un símbol del poder i la modernitat de la ciutat.

Una història popular, alimentada per la tradició oral, planeja sobre el Liceu. Es parla de la "maledicció" dels trinitaris, esperits dels frares que s'oposaven a la celebració de fastuoses festes de màscares i altres espectacles considerats profans al que havia estat un lloc sant.

Aquesta llegenda va prendre força quan, l'any 1861, un terrible incendi va destruir completament el nou teatre. La gent va veure en el foc la revenja dels religiosos i de l'antiga Bonanova, un recordatori que la història del sòl no s'havia esborrat amb les parets noves.

Fonts consultades:

- Història Urbana de Barcelona.

- Monestirs de Catalunya.

- Història del Gran Teatre del Liceu.

- Cròniques de la desamortització i la crema de convents de 1835.