.jpg)
Barcelona està plena d’espais que han desaparegut, però que encara ressonen en la memòria de la ciutat. El Canari de la Garriga n’és un bon exemple: un restaurant avui perdut que, durant anys, va ser molt més que un lloc on menjar.
Fundat a finals del segle XIX i situat al carrer Roger de Llúria, 23, el local es va veure afavorit per la seva proximitat amb el Teatre Gran Via. Aquesta ubicació el convertia en punt de trobada natural abans i després de les funcions, atraient actors, artistes i públic habitual del món cultural barceloní.
El seu origen està lligat a la figura d’Andreu Mestres, i el nom del restaurant —tan singular— té a veure amb una afició familiar pels ocells, especialment els canaris. Aquest detall, aparentment menor, ajuda a entendre el caràcter proper i gairebé domèstic que tenia l’establiment.
Amb el temps, el Canari de la Garriga es va convertir en un autèntic punt de reunió d’artistes i intel·lectuals. Pintors com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Isidre Nonell hi van ser habituals, convertint el restaurant en un espai de tertúlia i creació. No era estrany que entre plats i copes de vi hi circulessin idees, esbossos i converses que formaven part del batec cultural de la Barcelona de l’època.
Aquest ambient encaixa plenament amb la ciutat que creixia al voltant de l’Exposició Universal de 1888, un moment de transformació i efervescència cultural. En aquest context, establiments com el Canari de la Garriga no eren només restaurants, sinó autèntics centres de vida social.
Fonts consultades: articles de La Vanguardia sobre El Canari de la Garriga i altres fonts de divulgació històrica sobre la Barcelona de l’època..jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)