El Teatre Calvo-Vico: un escenari oblidat de la Gran Via

Teatre Gran Via. (Abans Calvo-Vico.) Gran Via, 318. Font: Barcelona Coleccionismo.

A finals del segle XIX, al cor de la Gran Via de les Corts Catalanes, just on avui s’aixeca l’Hotel Palace (antic Ritz), hi havia un teatre que va fer història: el Teatre Calvo-Vico. Actiu entre 1888 i 1918, aquest espai va ser un dels referents de l’escena teatral i musical barcelonina durant tres dècades.

Inaugurat el 7 de juny de 1888, coincidint amb l’Exposició Universal, el teatre duia el nom dels actors Rafael Calvo i Antonio Vico, que hi van actuar durant els primers mesos de funcionament. L’edifici, obra de l’arquitecte Tiberi Sabater, era construït principalment en fusta i podia acollir fins a 2.000 espectadors. Disposava de dues entrades: una per la Gran Via i una altra pel carrer de Roger de Llúria, que donava accés directe a l’escenari.

La primera obra representada va ser El gran Galeoto, un drama de José Echegaray, tot i que el teatre es va especialitzar en sarsueles i teatre musical, formats molt populars a l’època. També s’hi van representar algunes peces en català, com Casa de nines de Henrik Ibsen, l’any 1893.

Aquell mateix any, després de la mort de Rafael Calvo, el seu germà Ricardo Calvo el va substituir. El teatre va viure una primera reforma de la mà de l’arquitecte Miquel Madorell, i va passar a anomenar-se Teatre Gran Via. Des d’aleshores va ser gestionat per la Gran Compañía Castellano-Catalana, amb Antoni Tutau al capdavant i Carlota de Mena com a primera actriu. Més endavant, el 1909, es va dur a terme una nova reforma sota la direcció de l’arquitecte Joaquim Raspall.

A més de funcions teatrals, el Gran Via va acollir esdeveniments destacats com mítings polítics i socials. El 5 de febrer de 1893, un acte anarquista va acabar amb un tiroteig entre assistents i forces de l’ordre, i les figures destacades Teresa Claramunt i Antonio Gurri van ser arrestades i empresonades al castell de Montjuïc.

Durant els seus últims anys, el teatre va incorporar projeccions cinematogràfiques esporàdiques, combinant-les amb la programació teatral. L’activitat va cessar definitivament el 1918, quan l’edifici fou enderrocat per construir-hi l’Hotel Ritz, que s’inauguraria l’any següent.

Malgrat que avui no en queda cap rastre físic, el Teatre Calvo-Vico forma part del ric patrimoni escènic i social de la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX. Un espai on van conviure cultura, política i modernitat, al ritme dels grans canvis que vivia la ciutat.

Article elaborat a partir de la informació publicada a la Viquipèdia (Teatre Calvo-Vico).