 |
| Capella d'en Marcús situada a la cantonada dels carrers dels Carders i de Montcada. Any 1935. Foto: Estorch. AMB. |
"Tothom parla dels grans monuments de Barcelona, però què passa amb els 'herois' discrets que van ajudar a construir la ciutat? Crec que Bernat Marcús és un d'aquests noms que hauríem de recordar més sovint.
Aquest prohom del segle XII no només va ser un exemple de generositat en vida, sinó que va deixar un llegat arquitectònic que, malgrat els segles, els incendis i fins i tot una Guerra Civil, encara segueix dempeus a Ciutat Vella.
Avui us porto a conèixer la fascinant història de la seva petita gran obra: la capella romànica de Bernat Marcús, un lloc que literalment va ser la primera benvinguda a la ciutat per a milers de viatgers i que va canviar el dia a dia de la zona de la Bòria. Prepareu-vos per un viatge ràpid a l'origen!"
Bernat Marcús no era només un ciutadà benestant de Barcelona, sinó un home d'una generositat notable. Va ser ell qui, al segle XII, va decidir sufragar i aixecar una capella romànica a la Bòria (prop de l'actual centre de Barcelona). La idea original era que servís com a lloc de pregària i un espai de sepultura.
La construcció, però, es va trobar amb un obstacle: Marcús va morir abans que estigués acabada. Tot i així, els seus fills es van encarregar d'acabar l'obra. Encara que no es coneix la data exacta de la finalització, se sap que cap al 1212 la capella ja estava enllestida.
La capella es va dedicar a la Mare de Déu de la Guia i es va erigir en un punt crucial de la ciutat: la confluència de camins importants com la Via Romana i la Via Marina. Era el primer lloc d'aturada per als viatgers que arribaven a Barcelona. Per a ells, la capella oferia serveis com l'alberg, una infermeria i un lloc per resar abans d'entrar a la ciutat, a càrrec dels frares de la Confraria dels Trinitaris.
Amb el temps, l'edifici va patir nombrosos mals, alguns fins i tot intencionats. Al 1809, la Invasió Napoleònica va clausurar el culte. Més tard, els incendis de la Setmana Tràgica la van danyar. Amb la Guerra Civil, també va patir el vandalisme
No va ser fins al 1939 que la capella i el seu recinte van ser adscrits a la parròquia de Sant Cugat del Rec. El relleu que decorava l'embocadura del segle XIII, que era originalment l'escut del gremi, va ser substituït per una còpia (l'original és avui al Museu d'Història de la Ciutat).
A la segona meitat del segle XX, l'arquitecte municipal Florensa va restaurar l'exterior. Més tard el lloc va iniciar un procés de restauració sufragada per la seva hereva, fet que obrí una nova pàgina per a aquesta important peça del romànic barceloní.
Un treballador de la ferreteria veïna va descobrir per casualitat un túnel subterrani que, des de l'interior, condueix pel que sembla fins a Santa María del Mar.
Font consultada:
Lluís Permanyer. La Vanguardia. 4 de febrer de 1996.
 |
| El document original: L'article publicat a La Vanguardia per Lluís Permanyer. Gràcies a Francisco Arauz per l'aportació de l'article. |