.jpg) |
| Plànol de la Barcelona de 1492, realitzat per Sanpere i Miquel al s. XIX. Apareix el contorn de les muralles. Indica carrers i edificis i assenyala l'illa de Mayans. |
Introducció
L’objectiu d’aquesta recerca és l’aproximació als grups marginals per mitjà de l’estudi dels espais urbans que ocupaven. Aquest estudi es farà a través de documentació barcelonina de la segona meitat del segle XIV i del segle XV. Hem iniciat la recerca en aquest moment, quan es produeix la integració física del Raval a la ciutat, amb la construcció de la nova muralla, i després del gran trasbals demogràfic que va representar la pesta negra.
En primer lloc, veurem com la muralla integra físicament els espais urbans i dóna una idea molt clara del que és dins i del que resta fora. A les ciutats medievals, hi vivien, o malvivien, una quantitat més o menys important de pobres i marginats: els pobres de sempre, els que provenien de les classes populars i no sortien de la pobresa i que, a més, qualsevol dissort els podia portar a la misèria absoluta. També hi havia esclaus, vagabunds, prostitutes, cecs, contrets, leprosos. Dintre muralla vivien persones d’estament, capacitat econòmica, condició jurídica i valoració moral diversa. Vivien molt a prop les unes de les altres; estudiarem aquesta proximitat veient com a les cases més o menys benestants hi havia cambres per als esclaus; ens aturarem en aquestes cambres per mitjà d’inventaris i processos. Els fogatjaments ens permeten veure com algunes botigues buides, propietat de ciutadans honrats i mercaders, es llogaven a persones amb pocs recursos; així mateix, els fogatges, conjuntament amb algunes ordinacions, ens permeten detectar carrers on se situa un contingent més gran de persones qualificades de pobres, o indrets més conflictius.
Tot seguit visitarem els espais públics marginals: la leproseria, ubicada a l’extrem del Raval, al Padró; els bordells de la ciutat, l’un adossat a les muralles de la Rambla i l’altre, a l’altre costat de Rambla, i la presó situada a la porta de llevant de la muralla romana.
Voldríem ser optimistes en les conclusions parlant de solidaritat amb els desvalguts i d’integració a la plena vida ciutadana d’algunes persones dels grups marginals.
Autora: Teresa Vinyoles i Vidal, Universitat de Barcelona. Publicat a "El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta, Ed. UB, 2003, pàg. 457-465."
Fragment citat amb finalitats educatives i de divulgació històrica, sense ànim de lucre. Tots els drets són de l’autora i la Universitat de Barcelona.