Visions de la Barcelona vuitcentista de Lola Anglada (5)



La vida barcelonina del segle XIX no era gens monacal. A més de processons i carnavals, els ciutadans celebraven festes familiars i gremials, Nadal, Reis, Pasqua, casaments, bateigs i fins i tot les arribades i comiats solemnes de parents mariners o comerciants. El teatre patia aturades constants per motius polítics, religiosos o de dol reial, i per això sorgiren altres formes d’entreteniment casolà com les funcions de llanterna màgica i d’ombres xineses, autèntiques precursors del cinema, que omplien les vetllades d’encant i sorpresa.

A casa, cada festa tenia el seu ritual propi i culminava al voltant de la taula. Fins i tot les famílies humils feien mans i mànigues per oferir àpats abundants i festius. Nadal era la gran festa barcelonina, però també destacaven la de Reis, associada a la màgia dels regals i al naixement del “joguet modern”, i la Mona de Pasqua, que renovava anualment els lligams entre padrins i fillols. Al segle XIX, les mones anaven des de roscons amb ous fins a elaborades creacions amb rams de sucre i figures de porcellana, gràcies a mestres pastissers com Agustí Massana.

La ciutat també vibrava amb les fires populars, que donaven color i vida als barris. La de Sant Tomàs era la més espectacular, amb tota Barcelona convertida en un gran mercat nadalenc. Però també eren molt celebrades la de Santa Llúcia (pessebres i figures), la de Sant Jordi (roses), la de Sant Ponç (herbes i remeis casolans) i moltes altres: la de melons, d’avellanes, de càntirs o de joguines. Cada barri trobava motiu de festa sota el patrocini dels seus sants.

Finalment, no podien faltar els Encants, on s’hi venia de tot: mobles vells, robes usades, remeis miraculosos, llibres i romanços recitats, i on també actuaven músics i cecs cantaires com el popular Antonet. Espais com aquest, juntament amb les fires i els espectacles casolans, demostraven que Barcelona oferia sempre diversió per a tothom, sovint sense gastar ni un ral.

Font consultada:
F. Curet. Barcelona atracción. (Revista núm. 291. Setembre 1935)
Dibuixos de Lola Anglada publicats en el mateix article.