 |
| Home a la porta del cementiri i al fons façana lateral i cimbori de la parròquia de Santa Maria de Sants. (1855) Autor desconegut. |
Tot i trobar-se dins del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, el Cementiri de Sants és històricament i jurídicament un espai vinculat a l’antic municipi de Sants. El trobem al carrer Terra Alta, al barri de Collblanc, i conserva encara avui la memòria d’aquell poble que acabaria annexionat a Barcelona.
En un principi, el cementiri santsenc estava situat al costat de la parròquia de Santa Maria de Sants, al turonet que dominava el poble. Però el creixement urbà i les noves normes que obligaven a construir els cementiris fora dels nuclis habitats van obligar a traslladar-lo. La Marina va ser descartada pels metges de l’època, que la consideraven una zona insalubre. Finalment, el municipi va adquirir uns terrenys coneguts com la Coveta, ja dins l’Hospitalet, on es va edificar el nou recinte.
El projecte es va confiar a l’arquitecte Jaume Gustà i Bondia, també autor de l’edifici de l’actual seu del districte de Sants-Montjuïc i col·laborador de l’Exposició Universal del 1888. El nou cementiri es va inaugurar el 1880 i ràpidament es va convertir en un espai on els petits burgesos i comerciants de Sants volien deixar constància de la seva prosperitat. Les tombes i mausoleus reflectien el prestigi i la catalanitat d’una classe emergent que, com deia la dita, volia ser “la més rica del cementiri”.
Mentrestant, l’antic recinte funerari al costat de l’església de Santa Maria va desaparèixer per deixar lloc a les cotxeres del tramvia. La tradició explica que, quan aquestes es van posar en marxa, encara s’hi trobaven ossos humans els dies de pluja, provocant l’ensurt dels passatgers que esperaven el seu comboi.
Font consultada: Arxiu Municipal de Barcelona.
 |
| Façana principal, campanar i antic cementiri de l'església de Santa Maria de Sants vists des d'un terrat. (1855) Autor desconegut. |