El fals palau medieval del Born

Fotografia de l'edifici, propietat de Juan i Antonio Montals, situat al Passeig del born 17. Fotos Torres. AMCB.

Al passeig del Born, número 17, s’aixeca un imponent edifici de quatre plantes amb finestrals gòtics i fins i tot una petita torre. Qui el veu per primer cop pot imaginar-se’l com a testimoni de tornejos i festes cavalleresques de l’edat mitjana. Però la realitat és ben diferent: es tracta d’un “palau” construït als anys seixanta, una recreació historicista que substituí un vell casalot.

Fins al 1964, en aquell solar hi havia un edifici medieval molt deteriorat, propietat de l’exalcalde Joaquim Sagnier i Villavecchia. Després de la seva mort, els hereus el van vendre a la família Montals Fontrodona, que pretenia enderrocar-lo per construir-hi un immoble nou. Tot i que inicialment l’Ajuntament hi donà permís, a mitjan anys cinquanta canvià d’estratègia i impulsà una suposada “rehabilitació”.

En retirar alguns materials de la façana van aparèixer restes de finestres gòtiques, i això va encendre la imaginació dels arquitectes. El projecte, signat per Joaquín Vilaseca Rivera i aprovat el 1961, acabà transformant completament l’edifici: l’interior fou enderrocat i la façana refeta, creant un fals palau gòtic que en realitat té poc més de mig segle. El nou immoble va estrenar fins i tot nom: Casa Meca.

El contracte de compra-venda del casalot amaga una curiosa anècdota: els antics propietaris es reservaven el dret sobre un hipotètic tresor amagat dins les parets, vàlid durant 25 anys des de l’inici de les obres. El tresor mai no s’ha trobat… o bé, si algú el va descobrir, ho ha mantingut en silenci.

També hi circula la llegenda que sant Antoni Maria Claret va viure durant un temps en aquell antic casalot, afegint encara més misteri a la història.

Així doncs, darrere l’aparença d’un solemne palau gòtic s’hi amaga en realitat un edifici dels anys 60, fruit d’aquella moda de recrear escenaris medievals que ja havia transformat el Barri Gòtic amb l’Exposició Internacional de 1929. Una mostra més de com Barcelona barreja història i invenció en el seu paisatge urbà.

Font consultada: Xavi Casinos. La Vanguardia. 20 de febrer de 2016)