 |
| Torre del Fang a Sant Martí de Provençals. (1910) Autor: Juli Vintró i Casallachs. |
Quan pensem en Barcelona, ens vénen al cap les muralles romanes, l’esplendor medieval del gòtic o les grans avingudes de l’Eixample. Però abans que tot això modelés la ciutat, Barcelona i el seu entorn eren un territori eminentment agrícola. Camps de cereals, vinyes, hortes i boscos s’estenien des del mar fins a Collserola, i enmig d’aquest mosaic rural s’alçaven les masies.
Aquests edificis, que encara podem trobar disseminats pels barris, són autèntics testimonis d’una ciutat que va créixer sobre la terra de conreu. Tot i que avui molts queden engolits entre carrers, blocs i places, les masies expliquen una història de continuïtat: la del pas de la Barcelona rural a la Barcelona industrial i contemporània.
Les primeres masies documentades a l’entorn barceloní daten dels segles XIII i XIV, tot i que en alguns casos hi ha antecedents encara més antics. La seva estructura era senzilla però funcional: murs de pedra, finestres petites, coberta de teula a dues aigües i, sovint, una torre o un element defensiu en temps convulsos.
No eren només habitatges, sinó centres econòmics i socials. Des d’aquí es gestionaven els conreus, els ramats i les relacions de veïnatge. La transmissió hereditària assegurava la continuïtat de les famílies pageses, que durant generacions treballaven la mateixa terra.
La masia barcelonina s’inseria en un paisatge marcat per infraestructures hidràuliques com el Rec Comtal, que des de l’edat mitjana distribuïa l’aigua cap a hortes i molins. Les zones planes de Sant Martí, Sant Andreu, Gràcia o Sants eren rics espais de conreu, mentre que els vessants de Collserola oferien vinyes i oliveres.
Aquest teixit agrícola subministrava aliments a la ciutat emmurallada i establia una xarxa de relacions comercials amb mercats i convents. Les masies eren, per tant, peces clau de l’economia barcelonina.
A partir del segle XIX, amb la revolució industrial i l’aprovació del Pla Cerdà, Barcelona va iniciar un creixement sense precedents. Les masies que abans quedaven en entorns rurals es van veure envoltades per carrers, fàbriques i habitatges.
Moltes van desaparèixer, enderrocades per deixar pas a l’expansió urbana. D’altres, però, es van adaptar a nous usos: fàbriques tèxtils, tallers, escoles, equipaments veïnals o habitatges particulars. D’aquesta manera, les masies van continuar formant part de la vida urbana, encara que amb una funció diferent de la seva original.
Tot i la pressió urbanística, avui encara podem trobar masies que han sobreviscut i que són punts de memòria del passat rural.
Les masies de Barcelona són molt més que pedres antigues. Són testimonis d’una manera de viure i treballar la terra, d’un paisatge que ha desaparegut però que encara es pot rastrejar en la memòria urbana.
Conservar-les i donar-los nous usos és també un acte de preservació identitària. Ens recorden que la ciutat no sempre va ser asfalt ni formigó, sinó vinyes, horts i camps treballats durant segles. I que, fins i tot dins una metròpolis moderna, és possible mantenir viva la petjada del món rural.
Fonts consultades:
- Ajuntament de Barcelona. Patrimoni arquitectònic i masies catalogades. barcelona.cat
- Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
- Montaner, J. M. i altres. Masies de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1992.
- Solà-Morales, I. (dir.). Masies de l’Horta de Sant Andreu de Palomar. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1984.
- Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Recursos i articles sobre el passat rural de la ciutat.
 |
Can Canals, Sant Martí de Provençals. (1926-1937) Autor: Francesc Folguera i Grassi.
|
 |
Can Pelegrí, el Coll. (1927) Autor: Eduard Marí.
|
 |
Can Verdaguer, Sant Andreu. (1927) Autor: Eduard Marí.
|
 |
Can Pujol, Sant Martí de Provençals. (1890-1914) Autor desconegut.
|
 |
Can Sabadell, Vilapicina. (1928) Autor: Baltasar Samper i Ramon Morey.
|
 |
| Can Mora, Vallcarca. (1919) Autor: Lluís Bonet i Garí. |
 |
| Can Cortada, Horta. (1890-1936) Autor: J. Dolcet |
 |
| Masia de Sant Andreu del Palomar. (1913-1930) Autor: Lluís Bonet i Garí. |
 |
| Can Sitjar, Vilapicina. (1890-1914) Autor desconegut. |
 |
Torre del Fang, Sant Martí de Provençals. (1890-1914) Autor desconegut.
|
 |
| Can Basté, Vilapicina. (1890-1914) Autor desconegut. |
 |
Can Pocalí, Sarrià. (1914) Autor: Josep Adroer.
|
 |
| Horticultura y floricultura de Enrique Prats, Sarrià,. (1926-1937) Autor: Francesc Folguera i Grassi |
 |
Can Sebastida, Horta. (1890-1936) Autor desconegut.
|
 |
Torre Rodona, les Corts. (1927) Autor: Timoteu Colomines.
|
 |
Can Mariner, Horta. ( 1931). Autor: Ignasi Maria Adroer i Calafell.
|
 |
Can Solà, Vilapicina. (1913-1933) Autor: Lluís Bonet i Garí.
|
 |
Can Magarola, Sant Andreu. (1929) Autor: Antoni Gallardo i Garriga
|
 |
| Can Verdaguer, Sant Andreu. (1927) Autor: Timoteu Colomines. |
 |
Can Garriga, Vilapicina. (1890-1914) Autor desconegut.
|
 |
| Can Solà, Vilapicina. (1890-1914) Autor desconegut. |
 |
| Can Canals, Sant Martí de Provençals. (1890-1914) Autor desconegut. |
 |
| Can Canals, Sant Martí de Provençals. (1927) Autor: Eduard Marí. |
 |
Can Masover, Sant Martí de Provençals. (1890-1914) Autor desconegut.
|
 |
Can Besora, Horta. (1890-1914) Autor desconegut.
|
 |
| Can Girapells, Guinardó. (1890-1914) Autor desconegut. |
 |
| Can Armengol, Sant Martí de Provençals. (1890-1914) Autor desconegut. |
 |
| Can Planes, les Corts. (1925) Autor: Antoni Gallardo i Garriga. |
 |
| Can Cortès, Vallvidrera. (1933) Autor: Ricard Martí i Alberó. |
 |
| Can Barta, Passeig Maragall, Vilapicina. (1890-1914) Autor desconegut. |
 |
Can Barta, Passeig Maragall, Vilapicina. (1914-1936) Autor: Narcís Ricart i Baguer.
|
 |
| Torre Llobeta, Vilapicina. (1890-1936) Autor desconegut. |
 |
Cal Coix, les Corts, Barcelona. (1925) Autor: Antonio Gallardo i Garriga.
|
 |
| Torre Figuerola, Sant Genís dels Agudells. (1890-1914) Autor desconegut. |
 |
| Can Burrull, les Planes. (1890-1936) Autor desconegut. |
 |
| Can Armengol, Sant Martí de Provençals. (1890-1914) Autor desconegut. |
 |
| Torre Garcini, Guinardó. (1890-1914) Autor desconegut. |
 |
| Can Solà, Vilapicina. (1927) Autor: Eduard Marí. |
 |
| Can Pelegrí, el Coll. (1927) Autor: Eduard Marí. |
 |
Torre Estela, les Corts. (1927) Autor: Timoteu Colomines.
|
 |
| Torre Rodona, les Corts. (1927) Autor: Timoteu Colomines. |
 |
| Can Grases, Horta. (1927) Autor: Timoteu Colomines. |
 |
| Masia de Sants. (1890-1914) Autor desconegut. |
 |
Torre Llobeta, Vilapicina. (1926-1928) Autor: Jordi Audet.
|
 |
| Torre del Fang, Sant Martí de Provençals. (1890-1914) Autor desconegut. |
 |
| Can Farinetes, les Corts. (1925) Autor: Antoni Gallardo i Garriga. |
