 |
| La Ciutat Vella a vol d'ocell en el moment de l'enderroc de les muralles. Encara queden en peu alguns baluards i el camí de ronda. A mà esquerra la Ciutadella i el passeig de l'Esplanada, el Torin i la Barceloneta; a mà dreta, Montjuïc. En primer pla, el final del passeig de Gràcia i l'esplanada on es va fer la plaça de Catalunya, amb l'estació del ferrocarril de Martorell. Relació de 52 punts d'interès numerats.(1855-1860 Autor: Onofre Alsamora. |
Aquesta imatge panoràmica de Barcelona, obra d'Onofre Alsamora, sorprèn per la seva representació a vista d'ocell, tot i que en realitat és un alçat geomètric de la ciutat. A diferència de les vistes d'Alfred Guesdon, la de Alsamora té menys precisió en els detalls, ja que la seva intenció és oferir una imatge global de la ciutat en un moment històric crucial: quan tot just s'estan enderrocant les muralles per a l'expansió cap a l'Eixample.
La vista d'Alsamora mostra de manera contundent la gran densitat urbana i l'atapeïment de la ciutat antiga, un dels problemes més criticats pels urbanistes i higienistes de l'època. Els pocs espais no edificats es localitzen a la part alta del barri del Raval i, principalment, en solars de la desamortització, com el del futur mercat de Santa Caterina, que es veu amb claredat.
La imatge també destaca per la seva representació de zones emblemàtiques.
Al fons, es pot veure la regularitat del Pla de Palau i la perspectiva ben construïda de la Ciutadella, amb la seva característica forma estrellada i la torre de Sant Joan com a punt més alt.
La representació dels edificis religiosos no és singularitzada, però es distingeixen la Catedral, l'església del Pi i el Monestir de Santa Anna, situats entre la Rambla i el Portal de l'Àngel.
A diferència de la poca precisió en els edificis, els espais verds que envolten la trama urbana estan representats amb gran detall. Sobresurten l'alineació d'arbres del passeig de l'Esplanada i la part baixa del Passeig de Gràcia.
El detall més rellevant és el passeig de ronda que ressegueix les muralles, ja que l'autor capta el procés d'enderrocament iniciat el 1854. A la imatge, es pot veure com la part posterior dels edificis del carrer Tallers ja no està unida a la muralla, amb el baluard de Canaletes ja aterrat i l'inici del que aviat es convertiria en el carrer Pelai. Aquesta vista, per tant, és un testimoni de la desaparició progressiva d'un dels elements més definitoris de la Barcelona antiga.
Fonts consultades:
- Atles de Barcelona.
- Arxiu Municipal de Barcelona. AMB.