 |
Al voltant de l'Exposició Universal de 1888, Barcelona va experimentar un moment de gran projecció. La ciutat es volia mostrar com una capital europea moderna, capaç d'atraure no només treballadors sinó també visitants de classe benestant. Aquesta ambició es va materialitzar en una important producció de guies i fullets que, a través de plànols i vistes, immortalitzaven els llocs més preuats del moment.
Curiosament, la tria d'imatges d'aquella època combina la tradició de la ciutat antiga amb la modernitat emergent. El port n'era el principal protagonista, amb vistes que en ressaltaven la capacitat marítima i la seva activitat industrial. La "Vista general de Barcelona" des de Montjuïc, on el port ocupa un lloc central, simbolitzava la importància econòmica i comercial de la ciutat.
En paral·lel, la imatge de Barcelona es va redefinir amb la recent construcció del Parc de la Ciutadella. Aquest nou espai, de caràcter vuitcentista, era un punt clau per als visitants. Es destacaven elements com la cascada monumental, inaugurada el 1881, els seus jardins pintorescos, el llac, la gruta artificial i els passeigs arbrats. Les seves portes principals, com la del passeig de Sant Joan, amb escultures que al·legoritzaven el comerç i la indústria, subratllaven el caràcter modern i ambiciós de la ciutat.
La selecció d'edificis notables completava aquesta visió de progrés. No podia faltar la Universitat Literària, dissenyada per l'arquitecte Elies Rogent i situada al nou Eixample, que representava el creixement urbanístic i cultural. Altres construccions destacades eren el Banc de Barcelona, un símbol financer a la Rambla, i la plaça de toros del Torín a la Barceloneta, lloc d'oci popular. Finalment, s'incloïa el cementiri del Poble Nou, el primer cementiri als afores de la ciutat, que mostrava la seva adaptació a les necessitats de la creixent població.
Aquestes imatges i guies no només servien com a publicitat, sinó que avui dia són un llegat inestimable que ens permet entendre com Barcelona es va projectar al món, combinant amb destresa el seu passat i la seva mirada cap al futur.
Font consultada: Atles de Barcelona. Autor: J Medina.
 |