 |
| La font del gat. (1913-1917). Foto: Brangulí. (AMB) |
La Font del Gat és una de les icones més entranyables de Montjuïc, a Barcelona. Situada al cor dels Jardins de Laribal, aquesta font històrica ha estat testimoni de festes, trobades i canvis socials des de principis del segle XX.
La font es troba dins d'una arcada de pedra tosca, amb un cap de gat esculpit que serveix de surtidor. El conjunt de jardins, dissenyat entre 1916 i 1918 per Jean-Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió i Tudurí, inclou camins, terrasses i una cascada monumental que connecta amb el Passeig de Santa Madrona.
El nom de la font prové de la figura felina que decora el seu brollador. Al voltant de 1925, l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch va construir un edifici annex que acullia un restaurant destinat a celebracions familiars. Aquest espai es va convertir en un lloc de trobada popular, on se celebraven les conegudes "fontades": festes amb música, ball i àpats a l'aire lliure.
La Font del Gat és immortalitzada en la cançó popular catalana "La Marieta de l'ull viu". La lletra narra la trobada d'una noia i un soldat baixant de la font, fent referència a les trobades socials que tenien lloc al voltant de la font.
Després d'anys d'inactivitat, la Font del Gat va ser reoberta per Grup Confiteria com a berenador modern, mantenint l'esperit popular i afegint-hi una oferta cultural activa.
La Font del Gat és un testimoni viu de la història social i cultural de Barcelona, un lloc on el passat i el present es fonen en una experiència única.
Fonts consultades:
- Viquipèdia.
- Grup Confiteria.
 |
| La font del gat. (1913-1917) Foto: Brangulí. (AMB) |