Franck i l’últim baluard de Santa Madrona

Vista de Barcelona des de Montjuïc.En primer terme les hortes Sant Bertran, en segon terme la muralla de terra i baluard de les Drassanes, al fons la ciutat. (1855-1857) Foto: Franck (AMB)


El fotògraf francès François-Marie Luis-Alexandre Gobinet de Villecholles (1816-1906), conegut artísticament com Franck, va ser un dels pioners de la fotografia a Barcelona. Instal·lat a la Rambla el 1850, havia començat amb el daguerreotip i, malgrat el seu origen aristocràtic al castell de Voyennes, va optar per un pseudònim que dissimulés aquesta procedència. A ell devem imatges impagables, com les dels Camps Elisis del passeig de Gràcia i, sobretot, les de les muralles i el seu enderroc.

La foto que acompanya l'article es una de les seves panoràmiques, mostra l’encaix entre la muralla de terra i la de mar a l’alçada del portal de Santa Madrona, amb el baluard que la reforçava. Davant la ineficàcia de les muralles medievals contra l’artilleria, s’havien anat afegint baluards, fossats i terraplens. N’hi havia a terra —com els de Sant Antoni, Jonqueres o Tallers— i també al front marítim, com els de Sant Francesc o Sant Ramon. Després de 1719 encara se’n van construir més, i cadascun era defensat per gremis, nobles o cavallers; el portal de Santa Madrona, per exemple, quedava sota la responsabilitat dels fabricants de mitges.

El desig popular d’enderrocar les muralles es va fer realitat el 7 d’agost de 1854, amb autorització oficial. La feina, feta a mà amb pics i pales, va ser lenta i costosa. Les pedres extretes es van reaprofitar per ampliar el port. Franck va immortalitzar el moment en una fotografia on es veuen obrers al damunt del baluard de Santa Madrona, ja mig desfet, amb munts de carreus acumulats al peu del mur.

El llenç adjacent al portal es va mantenir dempeus perquè formava part de les Drassanes. Gràcies a aquesta circumstància és avui l’únic tram que resta en peu d’aquell vast sistema defensiu que durant segles havia protegit i, alhora, ofegat la ciutat.

Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 23 de març de 2017.