L'Hort d'en Favà: un racó desaparegut de Barcelona

Barcelona, ciutat de constants transformacions, amaga sota el seu asfalt i els seus edificis moderns les restes d'una història rural i humil. Un d'aquests racons oblidats és l'Hort d'en Favà. Aquest nom no només evoca un espai verd sinó també un punt de connexió singular en el teixit urbà d'abans.

Antonio Vallescá, en la seva obra de referència "Las calles de Barcelona desaparecidas. 1945", ens ofereix una definició precisa i reveladora d'aquest indret:

"Huerto de Fabar: es un callejón sin urbanizar o más bien un camino que delimita fincas y algunos llamaban calle. Comunicaba la de Trafalgar con la de Alta de San Pedro y hace ya bastantes años quedó cerrado."

Aquesta descripció ens revela que l'Hort d'en Favà no era un carrer convencional. Era un camí rústic, una mena de drecera o via de servei que tenia la funció essencial de delimitar propietats o finques. El fet que alguns l'anomenessin carrer ja indica la seva importància, tot i la seva manca d'urbanització.

La seva ubicació era clau: connectava el carrer de Trafalgar amb el carrer de l'Alta de Sant Pere, situant-lo, per tant, a prop de l'actual centre de la ciutat, a tocar de l'Eixample i de la Ciutat Vella. El text conclou amb una nota de nostàlgia: fa anys que va ser tancat, segellant-ne el destí i la seva desaparició física del mapa contemporani.

Les dues il·lustracions que acompanyen aquesta descripció ens ofereixen una visió commovedora de com era aquest espai, retratat en diferents moments de la història de la ciutat.

L'antic carreró de l'Hort d'en Favà es va transformar, almenys en part, en l'actual carrer d'Ortigosa i una secció de l'actual Passatge de les Manufactures.

1.- El Recinte rural (1860's)

La primera il·lustració a carbó i clarió (Hort d'en Fava, Barcelona, 1860's) ens transporta a un paisatge que sembla gairebé medieval o, si més no, molt allunyat de la Barcelona del Pla Cerdà. Observem:

- Predominen les estructures de pedra, potser part de les antigues muralles o edificacions annexes a la Ciutat Vella.

- El camí és de terra, envoltat de vegetació aspra i petits desnivells.

- La figura d'un adult i un nen al mig del dibuix suggereix la vida quotidiana tranquil·la d'aquell temps.

- Aquesta imatge encaixa perfectament amb la descripció del text: un camí que delimita finques, amb les parets mestres i els accessos (potser portals o murs de recinte) ben visibles.

2. L'espai d'oci en transició (1877)

La segona il·lustració, datada el 1877 i titulada també Hort d'en Favà, mostra una Barcelona en plena industrialització i creixement. El contrast és impactant:

- Al fons, es pot veure clarament un gran edifici de pisos amb una alta xemeneia, símbol del nou poder industrial i de l'Eixample naixent. Aquest gegant urbà ja es menjava el paisatge.

- En primer terme, l'Hort d'en Favà s'ha convertit en un espai d'esbarjo popular i informal. Hi ha nens jugant, gent asseguda sota els arbres (potser fent un àpat), i d'altres relaxant-se.

Es veu un petit rec o bassa, indicant potser el passatge d'alguna riera o un element residual del passat agrícola de l'hort.

L'Hort d'en Favà, tot i tenir els peus molls i ser poc cuidat (un terreny sorrenc i desnivellat), era un refugi, un pulmó social on els veïns podien escapar de la densitat de la ciutat sense haver-ne de sortir.

L'Hort d'en Favà és l'exemple perfecte de com els espais sense una funció clara en el planejament urbà es converteixen en llocs de gran valor històric i social, funcionant com a drecera vital i com a improvisat lloc de lleure. La seva desaparició, marcada pel tancament i la construcció, és la història de la Barcelona que va créixer i va devorar els seus propis marges. Avui, només ens queden documents com aquest per reviure el seu record.

Fonts consultades:

- Las calles de Barcelona desaparecidas. 1945.

- Viquipèdia.

- La transformació en carrer Ortigosa. Carta Arqueològica de Barcelona.

- La vinculació de l'espai amb la Fàbrica Castanyer o Achon.

- El llegat fabril al nucli antic de Barcelona.

Dibuixos:

- Hort d'en Favà. (1860's). Col·lecció particular. J.Francés. Mirant_enrere. Instagram.

- Hort d'en Favà. (1877). Autor: Pau Febrés Yll. Arxiu Municipal de Barcelona. (AMB)