Joan Roig i Soler va ser un dels pioners de la pintura catalana moderna, vinculat a l’Escola Luminista de Sitges, que va renovar la manera de representar el paisatge posant l’accent en la llum i en una pinzellada més viva i espontània, influïda pels impressionistes francesos.
Quan va pintar aquesta obra, Roig ja era un artista consolidat, amb exposicions a Barcelona, Munic, Bordeus i Bèlgica. El quadre representa el Passeig de Pujades, davant del Parc de la Ciutadella, a l’inici del que avui coneixem com a Passeig de Lluís Companys. En aquell moment, encara no s’hi havia aixecat el monument a Rius i Taulet, però ja hi figuraven diverses estàtues de catalans il·lustres —com Antoni Viladomat i Jaume Fabre— creades per Tasso i Carbonell per a l’Exposició Universal de 1888.
Aquest oli va ser mostrat el 1890 a Barcelona amb el títol Vista del Parc i Saló de Sant Joan i venut el mateix any a Munic al príncep Leopold de Baviera, per un preu molt elevat.
El tema de la vista urbana barcelonina era encara poc habitual en aquell moment, fet que confereix a l’obra un caràcter excepcional. La seva visió oberta i natural, amb carros i escombres recollint fulles d’una tardor barcelonína, mostra un realisme íntim i modern, ple de llum i moviment, que situa Roig i Soler com un dels precursors de la mirada impressionista a Catalunya.
Font consultada: Francesc Fontbona. Colecció Carmen Thyssen-Bornemisza.
Pintura: Paseo de Pujadas, c. 1890. Joan Roig i Soler.