Eliseu Meifrèn va iniciar la seva trajectòria amb marines, especialment del port de Barcelona, on buscava captar el mar i el cel en tots els seus matisos. El 1889 va presentar a la Sala Parés una gran exposició de paisatges marítims, entre els quals ja destacava una escena nevada.
La seva obra "Playa nevada" mostra un racó de la Barceloneta durant la insòlita nevada del 9 i 10 de febrer de 1887. L’espai representat no era estrictament una platja, sinó un terreny on es construïen barques; per això, al primer terme hi apareixen dues embarcacions i fustes de treball. Al segon pla, s’hi poden veure bancs i altres estris utilitzats pels mestres d’aixa per sostenir les barques mentre les construïen.
Per donar forma a la composició, Meifrèn es va servir de l’edifici dels "Banys de l’Astillero", inaugurat el 1856. A l’esquerra del quadre també s’hi aprecien bergantins, indicant la proximitat del moll de la Riba, punt de sortida dels vaixells cap a Amèrica.
Meifrèn no hi inclou figures humanes: el protagonisme recau en la llum, els reflexos i els delicats matisos cromàtics —des del gris perla fins al blau lavanda i el rosa suau— que evoquen el silenci fred del moment. Només uns ocells negres trenquen la quietud del paisatge, com a contrapunt vital.
Amb aquesta obra, l’artista se situa al costat dels grans impressionistes francesos, que també van veure en la neu un repte pictòric ple de subtileses lumíniques i atmosfèriques.
Font consultada: Isabel Coll Miravent. Colección Carmen Thyssen-Bornemisza.
Pintura: Playa nevada. La Barceloneta, 1887. Eliseu Meifrèn i Roig.