El port de Barcelona és una de les obres més ambicioses d’Eliseu Meifrèn. Es va presentar per primera vegada el 1889, a la seva primera exposició individual a la Sala Parés, una mostra dedicada exclusivament a marines, amb seixanta obres de diversos formats. Aquell mateix any, el quadre també es va exhibir a l’Exposició Universal de París.
L’obra pertany a una etapa en què Meifrèn encara treballava dins d’un realisme detallista, abans de decantar-se definitivament cap a l’impressionisme que caracteritzaria la seva producció posterior. Amb un format horitzontal notable, recorda la seva pintura "Vista de Venècia", també de la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza.
El crític Frederic Rahola, en ressenyar la mostra de 1889, va destacar la facilitat i la riquesa tècnica de Meifrèn, tot i lamentar que algunes marines semblessin fetes d’estudi més que del natural. "El port de Barcelona", de fet, no mostra cap element clarament identificable de la ciutat, sinó una visió atmosfèrica del mar i del cel, lliure de detalls topogràfics.
Com a resposta a aquestes crítiques, l’any següent Meifrèn va exposar un autorretrat a bord d’una petita embarcació anomenada irònicament "El meu estudi", reafirmant així la seva presència física —i artística— davant del mar que tant l’inspirava.
Font consultada: Francesc Fontbona. Colecció Carmen Thyssen-Bornemisza.
Pintura: Puerto de Barcelona, 1889. Autor: Eliseu Meifrèn i Roig,