De Sarrià a Barcelona: història en imatges

el dia

Plaça de Catalunya 1865 
Estació de Barcelona del "Ferro Carril de Barcelona a Sarriá”, poc després del 1863 (possiblement el 1865), un cop ja s'havia edificat la segona planta de l'edifici. Estava situada al principi del carrer Pelai, al xamfrà que, amb el temps, esdevindria el número 1 de la plaça de Catalunya. Va ser un dels primers edificis edificats segons les alineacions del projecte de l'Eixample de Barcelona d'Ildefons Cerdà. Els barcelonins de l'època la coneixien com a l'estació de Sarrià o del carril de Sarrià. Aquesta és la fotografia més antiga que es conserva al fons d'FGC. Podria correspondre a alguna cerimònia oficial: edifici nou ben net i polit, bandera hissada, rotllana de persones amb uniformes de gala escoltant el parlament d'una persona situada al centre, ... Tot i això, no correspondria a la inauguració de la línia ja que, segons les cròniques de l'època, es va celebrar el dia 23 de juny de 1863 per la tarda i les ombres projectades coincideixen amb l'hora que marca el rellotge: les 10 hores 55 minuts del matí. Podria ser la inauguració de l'ampliació de l'edifici. El tren que espera a l'estació pot correspondre a un servei regular d'un dia qualsevol. Des del principi del servei, les sortides de Barcelona i de Sarrià eren a les hores en punt i als dos quarts en punt. A les 10:55 és lògic que el tren de les 11 hores ja estigui disposat per sortir.

El tren de Sarrià ha estat molt més que un mitjà de transport: és un símbol de la transformació de Barcelona i de la seva relació amb els antics pobles del pla. Inaugurat a mitjan segle XIX, va ser una de les primeres línies ferroviàries urbanes de la península, i ràpidament es va convertir en el fil conductor que unia la ciutat amb Sarrià, Sant Gervasi i les viles de l’entorn.

L’Arxiu Fotogràfic dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) conserva un conjunt excepcional d’imatges que ens permeten reviure aquella època: les estacions, els paisatges, els vagons i, sobretot, la vida quotidiana que s’hi desplegava. Un testimoni visual imprescindible per entendre com el tren de Sarrià va contribuir a fer créixer la ciutat i a connectar barris que avui formen part inseparable de Barcelona.

Aquest recull de fotografies ens convida a fer un viatge en el temps i a descobrir la memòria d’un transport que encara avui continua viu, reinventat sota la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Font consultada: FGC.    

Estació de Barcelona 1918
Les vies de l'estació de Barcelona oferien aquesta imatge al voltant del 1918, un cop electrificada la línia. Al fons, les andanes i l'edifici de l'estació a la plaça de Catalunya. Entre 1905 i 1920, els trens eren semblants als tramvies, tot i que l'operació de la línia seguia essent totalment ferroviària. Va ser la tercera línia de ferrocarril electrificada a Espanya i la primera entre les que no eren de via estreta. En aquesta època els trens sortien cada 10 minuts, alternant els destinats a Sarrià amb els destinats a la nova branca de Vallvidrera, que permetia accedir al funicular del mateix nom. També en aquesta època (exactament a partir del 2 de febrer de 1914) els trens van passar a circular per la dreta, en lloc de per l'esquerra, com ho feien fins aleshores.


Carrer Pelai 1919
Les vies del carrer Pelai al voltant de 1922 o 1923. Aquestes són les darreres obres de remodelació de les vies de l'estació de Barcelona abans del soterrament de la línia pocs anys més tard. Es pot apreciar com en aquella època les obres de via es feien amb l'esforç manual de brigades de treballadors molt nombroses. Avui, les màquines ho fan quasi tot.

Balmes 1899-1905
El carrer Balmes entre 1899 i 1905, els darrers anys abans de l'electrificació de la línia. A la part baixa es veu el pas a nivell del carrer Bergara. Era el primer de la llarga sèrie de passos que el ferrocarril de Sarrià tenia entre Barcelona i Gràcia. Per la poca gent que hi ha al carrer i la molta que prèn la fresca als balcons, es pot suposar que la imatge correspon a un solellós matí d'estiu.

Balmes 1899-1905
El carrer Balmes entre 1899 i 1905, els darrers anys abans de l'electrificació de la línia. A la part baixa es veu el pas a nivell del carrer Bergara. Era el primer de la llarga sèrie de passos que el ferrocarril de Sarrià tenia entre Barcelona i Gràcia. Per la poca gent que hi ha al carrer i la molta que prèn la fresca als balcons, es pot suposar que la imatge correspon a un solellós matí d'estiu.

Cruïlla Pelai, Bergara i Balmes 1920-1926
La cruïlla dels carrers Pelai, Bergara i Balmes aproximadament entre els anys 1923 i 1926. En aquesta època el moviment de trens ja era molt elevat i això va propiciar que l'Ajuntament de Barcelona fes les gestions necessàries amb el Ministerio de Fomento per a què la línia fos soterrada, i eliminar d'aquesta manera els conflictius passos a nivell del carrer Balmes. El disseny americà dels trens elèctrics és un cas excepcional a Europa i dóna a la imatge un aspecte que podria correspondre a una ciutat qualsevol dels Estats Units.

Pas a nivell de Gran Via 1925
El pas a nivell de la Gran Via, al voltant de 1925. Era el tercer que travessava la línia camí de Sarrià. Es pot veure com un guàrdia urbà situat al mig de la Gran Via atura la circulació dels vianants, dels cotxes i, fins i tot, dels tramvies, per a què passi el tren. En aquest cas el comboi és una composició de 3 cotxes tipus Brill de la companyia Ferrocarriles de Cataluña S. A. i es dirigeix cap a Sabadell. L'edifici que es veu a la dreta és un dels que a les dues de la tarda del dijous 17 de març de 1938 va quedar destruït al patir el bombardeig de l'aviació legionària feixista italiana al servei del general Franco. Una de les bombes va explotar a les proximitats d'un camió que circulava precisament per aquest punt i això va provocar una devastadora detonació de la càrrega de diverses tones d'explosius que transportava. Aquest sol fet va provocar centenars de morts entre els soldats del camió, els vianants i els viatgers dels tramvies que transitaven pels voltants i entre els habitants dels edificis destruïts.

Baixador de Provença 1925
El baixador de Provença un dia plujós al voltant de l'any 1925, al mig del carrer Balmes, vist des de la banda mar i mirant cap a muntanya. La foto ens mostra el segon baixador, reconstruït a la banda mar del carrer Provença. El primer estava situat a la banda muntanya. El tren estacionat prové de Barcelona - Pl. Catalunya i es dirigeix cap a Sarrià. Les petites dimensions de les andanes fan pensar que només s'hi devien aturar els trens urbans amb destí a Sarrià. Els trens suburbans amb destí al Vallès ja solien tenir tres cotxes i és evident que no hi cabien a unes andanes tant curtes.

Entrada de l'estació de Barcelona 1890-1900
 Al voltant de 1890 a 1900, un tren procedent de Sarrià passa per les agulles d'entrada de l'estació de Barcelona, situades poc després del pas a nivell de la ronda Universitat. Com es pot apreciar, en el temps del vapor, el tren de Sarrià circulava per l'esquerra. En aquests anys el servei de trens es va millorar i va passar de fer sortides cada 20 minuts a fer sortides cada 15 minuts, durant les hores de major demanda.

Balmes 1920-1926
El carrer Balmes entre la ronda Universitat i la Gran Via, aproximadament entre els anys 1920 i 1926. El tren, un automotor tipus Brill que probablement circula amb destí a Sarrià, ja ho fa per la dreta. Les odiades tanques que protegien la via ja han desaparegut, però els passos a nivell, sense guardes ni barreres, encara es mantenen. Actualment aquest tipus d'infraestructura s'anomenaria metro lleuger. La torreta que destaca a la dreta de la via és un suport per a línies telefòniques, que en aquells anys encara eren aèries. La fotografia també permet explicar per què, encara avui dia, el carrer Balmes té les voreres estretes i no té arbres, contràriament al que passa als demés carrers de l'Eixample.

Estació de La Bonanova 1935
L'estació de La Bonanova, probablement al voltant de la segona meitat dels anys 30. La vista està presa des de l'extrem de l'andana sentit Barcelona, mirant cap a Sarrià. Per la via ascendent acaba de sortir un tren format per 2 automotors tipus 300 amb destinació a Sarrià. El pas a nivell que hi ha al final de les andanes és el del carrer Ganduxer.

Estació de La Bonanova 1945
L'andana sentit Barcelona de l'estació de La Bonanova, cap a la primera meitat dels anys 40. La nova marquesina de formigó i l'oficina de venda de bitllets amb les noves barreres de control de l'accés acaben de ser construïdes. Apareixen els rombes característics amb el nom de l'estació, però les andanes encara són baixes. Poc temps després, el 1946, començarien les obres de soterrament d'aquest tram.

Locomotora num 10 1890
Al voltant de 1890, la locomotora número 10 baixa un tren de 7 cotxes procedent de Sarrià (circula per l'esquerra), al seu pas per Gràcia i a punt de creuar el pas a nivell del carrer Marià Cubí per entrar a l'estació de Gràcia. La vista està presa mirant cap a Collserola.

Estació de Sant Gervasi 1920
L'estació de Sant Gervasi, cap a 1920. La vista està presa des de l'extrem, banda Gràcia, de l'andana. Al final de les andanes es veu el pont del carrer Alfons XII, pel qual passava el tramvia de Barcelona a Sant Gervasi. Al fons es veu la boca de l'únic túnel que aleshores tenia el ferrocarril de Sarrià. Els barrets canotier que porten els homes i la verticalitat de les ombres denoten que la fotografia està presa una càlida tarda d'estiu.

Estació de Gràcia 1929
Les autoritats fan una inspecció de l'obra de la nova estació de Gràcia soterrada, probablement pocs dies abans de la seva posada en servei el 24 d'abril de 1929. Com es pot veure, sembla que les obres ja estan pràcticament finalitzades, però manca fer una neteja general ja que la pols i la runa de les obres ho envaeix tot. De fet, la posada en servei del soterrament es va fer abans del final total de les obres (que es van perllongar fins a 1931, com a mínim), ja que calia alliberar el carrer Balmes de la circulació dels trens, retirar les vies i pavimentar el carrer per a obrir-lo al trànsit de vehicles. La celebració de l'Exposició Internacional del 1929 tenia prioritat màxima i la ciutat havia de presentar un aspecte endreçat. La inspecció s'ha fet amb l'automotor Brill número 17 que s'ha desplaçat fora de l'andana per a què pugui aparèixer ben visible, així com el maquinista que treu el cos fora de la cabina. Llàstima que el reflex del flaix al vidre esguerra una mica la foto.


Estació de Sarrià 1920
Vista de la capçalera de l'estació de Sarrià banda Vallvidrera, des de l'andana central de les vies ascendent i descendent de "Ferrocarriles de Cataluña S. A.", cap a 1920. A la dreta la via dels trens amb destí al Vallès. A l'esquerra la via dels trens procedents del Vallès. Més a l'esquerra, la via i l'andana terminal del "Ferrocarril de Barcelona a Sarriá S. A." on hi ha un tren fent l'espera per sortir cap a Barcelona. Al fons, l'accés a l'estació des del passeig de la Bonanova, mostrant una part de Sarrià avui totalment desapareguda i que correspon a la Via Augusta a l'alçada del carrer Hort de la Vila.

Diagonal 1920
El pas a nivell de la Diagonal, cap a 1920, en el moment que és travessat per un automotor Brill que es dirigeix cap a Sarrià. El cotxe i el carro aturats a l'avinguda es mantenen atents al senyal del guàrdia urbà que controla el pas. El fotògraf està situat en el punt on avui comença la Via Augusta mentre que el tren està en el punt on avui s'aixeca l'edifici del número 405 bis de l'avinguda Diagonal.

Carrer del Carril 1920 (Actual Via Augusta)
La rasa del ferrocarril al carrer del Carril (actual Via Augusta) entre els carrers de Muntaner (al fons es veu un estrep del pont) i d'Amigó, el 1920. Aquest darrer carrer i el de Santaló, quedaven tallats per la via. En aquest tram, l'única casa que es conserva com en l'any de la fotografia és la del número 173 de la Via Augusta. Totes les demés han desaparegut.

Baixador de Muntaner 1920-1925
El baixador de Muntaner a l'entorn de 1920 a 1925, al mig del carrer del Carril (actual Via Augusta). El cartell de l'entrada ens indica que l'andana cap a Barcelona és la de la dreta. Això vol dir que els trens ja circulen per la dreta i, per tant, la foto s'ha fet després de 1914. El fet que en aquest tram el ferrocarril transcorregués en rasa va facilitar la construcció de passos elevats per sobre de les vies que donaven continuïtat als carrers de Sant Gervasi. En primer pla està el pont del carrer Muntaner i, poc després de les andanes, el pont del carrer Tavern. Al fons es pot veure el túnel que porta fins a l'estació de Sant Gervasi. El desnivell que hi havia entre les dues calçades, a banda i banda de la rasa del ferrocarril, és la causa de que, encara avui dia, en aquest tram la Via Augusta presenti un gran desnivell entre les voreres de la banda mar i les de la banda muntanya.

Baixador de Provença 1915-1920
El minúscul baixador de Provença a l'entorn dels anys 1915 a 1920, al carrer Balmes, vist des del pas a nivell del carrer Provença i mirant cap a muntanya. La caseta a l'extrem de l'andana és l'oficina de venda de bitllets. Es fa difícil de trobar una major economia de mitjans en el món del transport ferroviari urbà.

Estació de Gràcia 1925
Vista de l'estació de Gràcia cap a l'any 1925. A la via de la dreta (sentit Barcelona) està sortint un automotor Brill de la sèrie 300 que acaba d'efectuar parada. Els viatgers que han baixat del tren han travessat les vies i es dirigeixen cap al centre de Gràcia. Al fons es veu la via morta del servei de vies i obres, on hi ha estacionat un automotor grua que s’utilitzava per a les tasques de manteniment i reparació.

Ferrocarril entre Rosselló i Còrsega 1920
El ferrocarril de Sarrià entre els carrers Rosselló i Còrsega, cap al 1920, en el punt que deixava el carrer Balmes (a l'esquerra de la via del tren) per a dirigir-se cap al que avui coneixem com a Via Augusta. A la dreta de la via es veu un solar on avui dia s'aixeca un hotel. Al fons es pot veure la cua d'un tren ascendent travessant el pas a nivell del carrer Còrsega i, més lluny, amb prou feines es distingeix el cim del Tibidabo.

Barri de Sant Gervasi 1920
Imatge quasi bucòlica de la via travessant el barri de Sant Gervasi al voltant del 1920. El petit pont que acaba de ser travessat per una tartana correspon a l'actual carrer Madrazo. Més enllà de la corba visible, s'arriba a l'estació de Sant Gervasi. El turó que apareix al fons, al centre, és el de Monterols. Amb el soterrament de la línia i la posterior urbanització de la Via Augusta, l'aspecte d'aquest punt del barri ha canviat radicalment.

Baixador de Tres Torres 1940
El baixador de Tres Torres a principi dels anys 40 del segle passat. Les andanes ja han estat aixecades. A la dreta es pot veure encara la via i el petit topall del tramvia d'Anglí que va quedar fora de servei com a conseqüència de la guerra i ja no va tornar a ser posat en marxa. L'edifici de l'esquerra encara existeix actualment i correspon al número 289 de la Via Augusta.

Baixador de Tres Torres 1925
El baixador de Tres Torres al voltant de 1925 del segle passat. Es veu perfectament la via d'enllaç amb el tramvia d'Anglí que en aquella època funcionava com un servei de tramvia aïllat que recorria els carrers Anglí i Granados. El tren es dirigeix cap al Vallès i està encapçalat per l'automotor 17 dels Ferrocarriles de Cataluña S.A. Construït amb caixa de fusta el 1914 per The J. G. Brill Company a Filadèlfia (USA) va ser posat en servei el 1916. Reconstruït el 1929 amb caixa metàl•lica d'acer, va ser desballestat el 1982, després de 66 anys de servei

Via Augusta 1914-1919
La Via Augusta, a l'alçada del carrer Anglí, entre 1914 i 1919. Si es mira amb atenció es pot veure que el tren està parat a una andana molt senzilla amb un petit edicle per a la venda de bitllets (al costat esquerre). Aquest baixador tant senzill és el de Tres Torres. Es va crear el 1906 com a punt de bifurcació entre la línia antiga de Sarrià i la branca nova de Vallvidrera (tramvia d'Anglí o tramvia "de cinc") que duia fins al peu del nou funicular. A la dreta del baixador es veu una petita caseta de fusta que correspon al refugi del guardaagulles que controla la bifurcació. L'edifici residencial situat davant del baixador encara existeix actualment. És el número 300 de la Via Augusta, cantonada amb el carrer dels Vergós.

Estació de Sarrià 1920
Vista general de l'estació de Sarrià cap a 1920, des de les vies del taller i mirant cap a Vallvidrera. Al centre, a l'andana del servei urbà es pot veure un automotor 300 acabat d'incorporar a la línia de Sarrià. A la dreta, una filera de tramvies i remolcs de tramvia acabats de retirar, pendents de trobar un nou ús o de ser desballestats.
Automotor num 17 1914-1922
(Acaba de sortir de La Bonanova i es dirigeix cap a Tres Torres.) L'automotor número 17 acaba de sortir de La Bonanova i es dirigeix cap a Tres Torres. Com que circula per la dreta, la fotografia es pot situar entre el 2 de febrer de 1914, en què es va fer el canvi de sentit de circulació, i 1922 en què aquests tipus de trens van deixar de circular per aquest tram. Aquest automotor va ser construït el 1906 a Bèlgica per al Ferrocarril de Sarriá a Barcelona S. A. per Fonderies Baume & Marpent de Morlanwelz (parts mecàniques) i per Ateliers de Constructions Électriques de Charleroi (parts elèctriques). Actualment, aquest punt queda molt proper a la cruïlla entre la Via Augusta i la ronda del General Mitre.

Estació de La Bonanova 1890.
L'estació de La Bonanova cap a 1890, poc després de la seva obertura el 1887. El tren de 5 cotxes de 1a, 2a i 3a classe acaba de sortir de l'estació, provinent de Barcelona, i es dirigeix cap a Sarrià. La locomotora número 6 va ser construïda per Sharp & Steward (Gran Bretanya) amb el número de fàbrica 1498 i incorporada al ferrocarril de Sarrià el 1864. Va prestar servei a la línia fins a la seva electrificació el 1905 i, el 1906, va ser venuda a una companyia estrangera. Era del tipus 0-2-0ST, és a dir que tenia només dos eixos tractors acoblats, no tenia tènder i el dipòsit d'aigua era tipus "saddle tank" disposat sobre la caldera amb la característica forma corbada.

Estació de Gràcia 1925
Al voltant de 1925, l'estació de Gràcia vista des de l'andana de la via descendent. Els viatgers esperen el tren a l'andana ascendent. Per l'aspecte que presenten, tots ben vestits i amb els nens que no han anat a l'escola, i per ser per la tarda, com delaten les ombres, es pot suposar que correspon a un dia festiu de l'estiu i que tornen de, o van a, alguna festa. Potser tornen de les festes de Gràcia?



Avinguda de Sarrià 1930
La Via Augusta, llavors coneguda en aquest tram com a avinguda de Sarrià, al voltant dels anys 30. En primer terme, a la dreta, la cantonada amb el carrer Calatrava. Al fons hi ha el baixador de Tres Torres i, més enllà, el taller de Sarrià del ferrocarril. Les cases que apareixen a l'esquerra corresponen al carrer Doctor Roux.

Carrer Marià Cubí 1925
Al voltant de 1925, l'estació de Gràcia vista des del pas a nivell del carrer Marià Cubí, mirant en direcció cap a Barcelona. El guardabarrera està atent al pas dels trens per poder aixecar les cadenes que tanquen el pas així que n'aparegui un. El senyor caminant per la via amb la seva filla petita avui seria considerat un molt mal pare.

Estació de La Bonanova 1890-1900
L'estació de La Bonanova a l'entorn de 1890 a 1900. El tren de 5 cotxes de 1a, 2a i 3a classe està parat a l'estació, provinent de Sarrià, i espera per sortir cap a Barcelona. La locomotora número 10 va ser construïda per la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona amb el número de fàbrica 5 (era la 5a locomotora construïda a Espanya) i incorporada al ferrocarril de Sarrià el 1887. Va prestar servei a la línia fins a la seva electrificació el 1905 i, el 1906, va ser venuda al ferrocarril de Mollet a Caldes on va ser batejada amb el nom de "Palau". Era del tipus 0-3-0T, és a dir que tenia només tres eixos tractors acoblats i no tenia tènder. Actualment està preservada al museu del ferrocarril d'Astúries ja que, després de passar per Renfe, va finalitzar la seva vida de servei actiu els anys setanta del segle XX als ferrocarrils industrials de l'empresa Hulleras del Norte S. A.

Estació de Sant Gervasi 1905
L'estació de Sant Gervasi, el 1905 o poc després, un cop ja electrificada la línia. Tot i la baixa qualitat de la imatge, es poden veure les escales que permetien accedir al nivell de les vies deprimides. L'edifici de l'estació quedava situat al nivell del carrer. Aquest diferent nivell entre vies i carrers a quasi tota la travessera de Sant Gervasi va fer que el pas del ferrocarril per aquesta població no presentés la conflictivitat que va presentar a l'Eixample de Barcelona. En canvi, el cost de la construcció va ser força més elevat que en els altres trams.

Estació de Muntaner 1945
L'estació de Muntaner a l'entorn de 1945. En aquest punt finalitzava el soterrament del primer tram de la línia. Les obres del soterrament del segon tram, fins al carrer Anglí, es van iniciar el 1946 i es van perllongar fins a 1953. L'automotor 302 va ser adquirit el 1919 per Ferrocarril de Sarriá a Barcelona S.A. a The J. G. Brill Company de Filadèlfia (USA). Va ser transportat per peces i muntat al taller de Sarrià el 1920. L'11 de desembre de 1920 va ser autoritzat a circular. Amb el soterrament del primer tram de la línia, va ser reconstruït al voltant del 1934 ó 1935 i, entre d'altres aspectes, va incorporar portes d'intercomunicació a les testeres. El 1946 va patir un accident amb incendi que va obligar a tornar a reconstruir-lo. Finalment va ser desballestat el 1967, després de més de 46 anys de servei.

L'avinguda de la Llum, vestíbul banda Balmes, el 1953 o poc després
A l'esquerra apareixen les finestretes de venda de bitllets i a la dreta apareixen els cartells del cine Avenida de la Luz anunciant la pel·lícula "Piel Canela" protagonitzada per Sara Montiel i estrenada aquell any.

L'avinguda de la Llum, vestíbul banda Balmes, al voltant de 1953
El bar solia estar sempre bastant concorregut ja que permetia fer alguna consumició mentre es feia temps esperant la sortida dels trens cap a Terrassa o Sabadell o esperant l'inici de la sessió al cinema Avenida de la Luz. En aquells anys entre Barcelona i Terrassa o Sabadell només circulava un tren cada hora. Aquest servei cadenciat bàsic només millorava en l'hora punta dels dies feiners en què s'oferia un tren intercalat que reduïa l'interval a "només” 30 minuts.

L'avinguda de la Llum, vestíbul banda Balmes, al voltant de 1953
Aquest espai feia les funcions de vestíbul d'accés a les andanes de la terminal per als viatgers que accedien per les escales del carrer Bergara o les de la cantonada del carrer Pelai amb Balmes. També feia la funció de vestíbul de l'avinguda de la Llum, pròpiament dita. Actualment en aquest espai es troba la barrera tarifària i les màquines automàtiques expenedores de bitllets.

L'avinguda de la Llum vista des del vestíbul banda Rambla, al voltant de 1953
Era una avinguda subterrània situada sota el carrer Pelai i sobre la primera nau de vies de l'estació de Barcelona – Pl. Catalunya. Tenia un passeig central limitat per dues fileres de columnes dobles i, a banda i banda, dues fileres de locals comercials de tot tipus: bars, botigues, oficines, un cinema, etc. En els dos extrems (Rambla i Balmes) hi havia els vestíbuls de la terminal ferroviària. Al ser oberta, el 1940, va ser la primera galeria comercial de Barcelona. Es va tancar definitivament el 1990, després d'un lent procés de progressiva decadència. Actualment els dos vestíbuls d'accés a l'estació segueixen complint la seva funció. L'avinguda pròpiament dita ha quedat separada i integrada en el complex comercial de l'edifici El Triangle, obert el 1998. Està ocupada per una botiga de perfumeria i l'accés és pel complex comercial.