La Barceloneta és avui un barri viu, ple de vida marinera i de turistes que s’hi endinsen a la recerca de platja i història. Però pocs recorden que, abans de ser barri, aquell espai no era res més que un immens sorral a tocar del mar. És en aquest escenari, quan la ciutat encara patia les conseqüències de la Guerra de Successió i la repressió borbònica, que s’ambienta la novel·la El barri del sorral de Begoña García Carteron. Una obra que ens permet mirar la Barceloneta des del seu naixement i entendre-la des de les veus de les dones que la van fer créixer.
Quan caminem pels carrers de la Barceloneta, costa imaginar que aquell barri nasqué enmig d’un immens sorral, a tocar del mar, en una ciutat marcada per la repressió borbònica i les ferides encara obertes de la Guerra de Successió. En aquest escenari històric s’ambienta la novel·la El barri del sorral (Edicions B, 2014) de Begoña García Carteron, una obra que recupera la memòria dels primers habitants d’aquest indret i, sobretot, la veu de les dones que el van fer possible.
Una història de supervivència
La trama arrenca l’any 1751, quan un grup de dones vídues i de diferents edats s’instal·len fora muralles, en el que encara no és res més que un solar inhòspit. Sense gairebé res més que la seva pròpia determinació, aixequen cases, comparteixen secrets i lluiten per sobreviure entre la misèria, el contraban i la presència constant del port.
La novel·la té com a fil conductor un episodi tràgic —una violació, un assassinat i un anell que esdevé un tresor maleït— que marcarà per sempre les protagonistes. Aquesta ombra plana sobre elles alhora que les uneix i les fa més fortes.
Veus femenines en primera persona
Cada capítol porta el nom d’una de les dones, que explica la seva pròpia versió dels fets: l’àvia, la mare, l’adolescent, la criada… Totes conformen un mosaic coral de veus femenines que reflecteix la diversitat d’experiències i la resistència quotidiana en un món regit per normes masculines.
Només un capítol porta nom d’home —Joan—, però la seva presència és la d’una ombra fosca, un record que paralitza i amenaça. Així, la narració dona el protagonisme gairebé absolut a les dones, convertint-les en guardians d’una memòria col·lectiva.
La Barceloneta abans de ser barri
García Carteron, historiadora de l’art i periodista cultural, recrea amb gran detall la vida en aquell sorral que acabaria convertint-se en la Barceloneta. L’olor de salobre, la brisa marina i la cuina humil donen una textura sensorial a la narració. La seva formació històrica es fa present en l’ambientació acurada, però el relat mai no perd intensitat ni emoció.
La solidaritat com a motor
Més que una novel·la històrica, El barri del sorral és una reflexió sobre la força de la solidaritat femenina. En temps d’opressió i pobresa, aquestes dones demostren que la dignitat i l’esperança poden ser més poderoses que la violència i la injustícia. No es tracta d’una novel·la feminista en el sentit actual, però sí d’un relat que posa en valor la resistència i la capacitat d’aquestes dones oblidades.
Una òpera prima amb empremta
Amb aquest debut literari, Begoña García Carteron va aconseguir una obra intensa i emotiva que ha estat destacada per crítics i lectors. Diverses biblioteques i mitjans l’han recomanada per la seva capacitat de donar veu a les dones i recuperar un fragment de la història barcelonina poc conegut.
Per què llegir-la?
El barri del sorral és ideal per a lectors interessats en la història de Barcelona, en la novel·la històrica i, sobretot, en aquelles obres que rescaten les veus invisibles de la nostra memòria col·lectiva. Una lectura que ens recorda que, de vegades, els fonaments d’un barri —i fins i tot d’una ciutat— es construeixen amb la força callada de les dones.
Fonts consultades:
- Penguin Llibres
- Casa del Libro - Betevé
- Quadern de mots
- Biblioteca Virtual de la Diputació de Barcelona
- Anika entre libros