Barcelona amb ulls d’artista: les formes i els colors dels cardunets

 

Barcelona ha estat font d’inspiració per a molts artistes, que van immortalitzar amb dibuixos i pintures la ciutat antiga. Figures com Rigalt, Alsamora, Parcerisa i alguns altres deixaren un valuós testimoni d’una Barcelona desapareguda.

A principis del segle XX, abans de l’obertura de la Via Laietana, l’Ajuntament va impulsar un concurs perquè els artistes retratessin racons condemnats a desaparèixer. Entre ells, destacaren Dionís Baixeras, amb carbons plens d’atmosfera, i Alexandre Cardunets, la personalitat artística del qual brillà en el dibuix urbà. És especialment conegut per una sèrie de vistes d’antics carrers de Barcelona, avui desapareguts, que atorguen a la seva obra un gran valor documental.

Les seves creacions connecten els barcelonins amb la història medieval i marítima de la ciutat, i recorden que, malgrat la transformació constant, l’esperit de Barcelona encara viu en les pedres i places antigues, que conviden a estimar i preservar el seu llegat.

Font consultada: 

- Barcelona Atracción. Revista núm. 127. Novembre de 1921.

- Barcelona atracción. Revista núm. 152. Gener de 1924.

- Arxiu Municipal de Barcelona. AMB.

- Autor dibuixos: Alexandre Cardunets i Cazorla.

Davant la façana principal de l'església del Pi, de la qual només es veu un dels prismes que serveix de base a una de les torretes inacabades, apareix encerclat l'arbre que dona nom al barri i tres vehicles aparcats. A l'esquerra un edifici de quatre plantes on hi ha instal·lat l'hotel "Restaurant Jardin" i una farmàcia a la planta baixa. Al fons edifici amb grans balconades de ferro forjat. Entre la plaça del Pi i de Sant Josep Oriol, a la cantonada, quiosc de begudes. (1934)

Fira de pessebres a la baixada de Santa Clara. Destaca a l'esquerra una senzilla casa de planta baixa, entresol i quatre pisos amb balcons de ferro forjat i balconada a l'angle; a la dreta el Palau del Lloctinent, edifici de quatre plantes i baixos, construït com a residència dels lloctinents, encara que mai cap l'habità. L'edifici fou construït al segle XVI però amb elements gòtics a la façana. (1933)

Jardí del Palau Moja de Barcelona, desaparegut l'any 1934, darrera del qual es pot veure part de la galeria de grans columnes corínties construïda per Antoni Rovira i Trias l'any 1856. Aquesta galeria quedava separada del palau per aquest jardí. El dibuix representa el jardí amb una palmera al centre i un arbre de grans dimensions que amaga part d'aquesta construcció.

Plaça de Sant Josep Oriol amb un imponent plàtan al centre de la composició i una font de ferro rematada amb un fanal de quatre braços a l'esquerra. Nombroses persones circulen per la plaça. Dos vehicles. Dos carros estan aturats al cantó de l'arbre. (1934)

Font gòtica de tres cares construïda a la plaça de Sant Just, fent angle amb els carrers Lledó i Palma de Sant Just. Fou construïda en honor de Joan Fivaller descobridor fortuït d'una mina d'aigua a la serra de Collserola, que es feu canalitzar cap a la ciutat per pal·liar-ne l'escassetat d'aigua. A la façana principal tres carasses aboquen l'aigua a una pica. En una reforma del segle XIX s'afegí, a la part superior del conjunt, una balustrada de terra cuita. (1934)

Arc apuntat, perpendicular a la façana, sobre el que descansa l'estructura del porxo d'un edifici de la Plaça de Sant Agustí Vell. A la planta baixa de l'edifici, enretirada rera el porxo, hi ha una fonda amb taules i cadires i, una parada de venda de peix o altres productes. (1923)

Fira de Santa Llúcia a les escales de la Catedral. Destaca per l'elegant decoració renaixentista de la façana la casa del gremi dels sabaters, reconstruïda a la plaça de Sant Felip Neri. (1933)

Plaça Nova i carrer de la Palla. (1933)

Porta al passeig del Born de l'església de Santa Maria del Mar. (1934)

Portal de Santa Madrona. Una de les dues portes de la muralla del tercer recinte de la ciutat, oberta en una torre i amb un pont d'accès sobre el fossat. (1925-1927)