Barcelona amb ulls d'artista: la ciutat que inspira

 

Com tota ciutat amb història, Barcelona ha estat durant dècades una font inesgotable d’inspiració per a dibuixants i pintors. No era gens estrany, temps enrere, topar-se amb artistes asseguts en algun racó antic del barri Gòtic o del Raval, capturant amb traços àgils una escena urbana que els havia emocionat. Al seu voltant, sovint s’hi aplegava un petit cercle de curiosos que, en silenci, contemplaven la màgia de l’instant.

Molts d’aquells creadors van iniciar el seu camí artístic observant i interpretant la vella Barcino. Les aquarel·les de Flaugier, els precisos dibuixos de Rigalt o les obres en blanc i negre d’Alsamora, Parcerisa i l’entranyable Emili Casals —mestre estimat de generacions de joves artistes—, són avui un testimoni preuat d’aquella Barcelona desapareguda.

Amb les reformes urbanístiques de principis del segle XX, molts espais plens de caràcter van ser enderrocats. Tanmateix, abans de l'obertura de la Via Laietana, l’Ajuntament va tenir l'encert de convocar un concurs entre artistes per immortalitzar, en dibuixos, els racons que estaven condemnats a desaparèixer. La resposta va ser entusiasta: molts creadors es van llançar a retratar teulades, carrerons i façanes amb una sensibilitat que demostrava el seu amor profund per la ciutat.

D’entre tots, van destacar especialment Dionís Baixeras, que va capturar places i carrers amb carbons plens de llum i atmosfera, i Alexandre Cardunets, guardonat per la seva col·lecció de teulades i terrats, dibuixats amb una estima gairebé religiosa per allò antic.

Cardunets, amb una mirada pacient i afectuosa, va dedicar-se plenament a retratar la Barcelona històrica. Per a ell, cada pedra parla, cada mur té una història, i les seves il·lustracions respiren aquest respecte profund per la ciutat i la seva memòria. En les seves obres, hi trobem l’eco d’una Barcelona que encara palpita sota la modernitat.

Els seus dibuixos desperten no només admiració artística, sinó també un sentiment íntim, ancestral, que connecta els barcelonins amb la ciutat dels seus avantpassats: la Barcelona dels comtes-reis, dels mercaders medievals i de les gestes marítimes cantades per Verdaguer i inspirades per Ausiàs March.

Barcelona, malgrat la seva transformació constant, no ha perdut el seu esperit. Encara avui, molts artistes passegen pels entorns de la Catedral o Santa Maria del Mar, buscant aquella llum i aquell encant tan propis del nostre passat. I és que, enmig de la ciutat moderna, encara s’hi percep l’alè d’una història viva.

Els qui saben llegir les pedres i escoltar el silenci de les places antigues, senten com la ciutat els parla. I, en fer-ho, ens convida a recordar, a estimar i a preservar la memòria dels que ens van precedir.

Text: adaptació lliure d’un article publicat a Barcelona Atracción, núm. 127 (novembre de 1921).

Imatges originals publicades a Barcelona Atracción (1921). Autor: Alexandre Cardunets.