Escarni públic a la Barcelona medieval

La plaça del Rei amb la casa del botxí i la columna.(1907-1917)
Foto: Frederic Ballell Maymí. (AMB)


A la plaça del Rei de Barcelona encara s’alça un pilar adossat a la façana de la capella de Santa Àgata, just al costat de la que fou la casa més estreta i petita de la ciutat, on residia el botxí. Aquest element arquitectònic, conegut com la columna de la vergonya, servia a l’edat mitjana per exposar-hi els condemnats a escarni públic. A la part superior, d’uns pocs metres d’alçada i coronada per una plataforma plana, s’hi lligava el reu perquè la gent el sotmetés a burles i, sovint, a llançaments d’objectes. Encara avui s’hi pot llegir la inscripció amb la data de la seva erecció: 1644.

La humiliació pública era un càstig habitual a l’època i, en molts casos, preludiava l’execució. Quan el condemnat havia de morir, era obligat a recórrer el trajecte conegut com a “Bòria avall”. El ritual començava a la presó de la plaça del Rei i, amb el reu muntat i lligat sobre un ase, la comitiva avançava pels carrers del Veguer i la Baixada de la Llibreteria fins a la via de Bòria, que donà nom al recorregut. Des d’allí, el camí seguia fins a la capella de Marcús, la carrer Montcada i el Born.

Posteriorment, la processó passava per la Vidrieria, la plaça de les Olles, el Pla de Palau i el carrer Ample, per tornar després cap a Regomir, Ciutat i la plaça de Sant Jaume. Continuava pel carrer del Bisbe, la plaça Nova i la desapareguda Corríbia, fins a Comtes de Barcelona i, finalment, el retorn a la plaça del Rei, on s’executava la sentència.

Durant el trajecte, anomenat també “processó de la vergonya”, el públic assistia a diverses aturades en què es llegia la condemna. Era freqüent que el reu fos assotat mentre portava un simple blusó i un capell ridícul en forma de cucurutxo amb cascavells, que accentuava encara més la seva humiliació.

Avui dia, tant la capella com l’antiga casa del botxí formen part del Museu d’Història de la Ciutat, i la columna continua sent un testimoni silenciós d’aquells temps foscos.

Font consultada: Xavi Casinos. La Vanguardia. (19 de gener de 2020)

Aquí es lligava el reu pel temps establert a la condemna. Foto: Xavi Casinos.