.jpg) |
| Passeig de Gràcia i la "Manzana de la Discordia". A l'esquerra la casa Amatller i la casa Batlló. Desconec l'any. Font: Francisco Arauz. |
Des dels seus inicis, el Passeig de Gràcia va atraure la noblesa i la gran burgesia de Barcelona. Els títols més destacats van optar per cases unifamiliars, mentre que els empresaris preferien edificis amb pisos per aprofitar millor les rendes. La comoditat, però, tenia els seus límits: la manca d’ascensors feia que els pisos principals fossin els més cotitzats.
Algunes històries particulars mostren l’excentricitat de l’època. Pere Milà, després de casar-se amb Rosario Segimón, va encarregar a Gaudí la construcció de La Pedrera, un projecte que va sorprendre els veïns per la seva originalitat. Altres propietaris, com Pedro Feliu i Antoni Amatller, van adaptar les seves llars per als automòbils de luxe, amb columnes desplaçades o plataformes giratòries per facilitar les maniobres.
La vida cultural i social també hi va deixar empremta. La família Casas va allotjar el pintor Rusiñol i el seu taller, mentre que el Círculo Ecuestre, amb la presència del rei Alfons XIII, esdevingué un punt de trobada de l’elit europea. Fins i tot l’astronomia va tenir el seu espai, amb la construcció del terrat de l’Agrupació Astronòmica Aster, que va guanyar renom internacional en detectar el pas del Sputnik 1.
El Passeig de Gràcia no només va ser un lloc d’arquitectura i luxe, sinó també un reflex de la vida social, cultural i tecnològica de l’època.
.jpg) |
| El passeig de Gràcia cantonada carrer Consell de Cent, amb la casa Lleó Morera. (1905-1910) Foto: Francesc Sucarana Soldevila. (AMB) |