L’Escola del Mar: un somni pedagògic a la vora del Mediterrani

Escola del Mar. Anys 1920's-1930's. Foto: Brangulí. (ANC)

Quan pensem en la Barcelona dels anys vint del segle XX, sovint ens venen al cap les transformacions urbanes, el creixement dels barris i l’efervescència cultural. En aquell context, la ciutat també va ser pionera en el camp de l’educació amb la creació de l’Escola del Mar, inaugurada el 1922 a la Barceloneta. Aquell centre no era una escola qualsevol: volia ser un espai de renovació pedagògica, de salut i d’obertura al món.

L’Escola del Mar va néixer sota l’impuls de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, amb Manuel Ainaud al capdavant. El seu primer director, Pere Vergés, va impregnar el projecte amb una visió innovadora que posava l’infant al centre de l’aprenentatge.

La idea era clara: l’escola havia de ser un lloc de llibertat, on els nens i nenes aprenguessin mitjançant la responsabilitat, la cooperació i el contacte directe amb la natura. L’educació cívica i la participació eren tan importants com les assignatures tradicionals.

L’edifici original era un pavelló de fusta situat al passeig marítim de la Barceloneta. Amb grans finestrals oberts a la brisa marina i espais ventilats, responia a una necessitat sanitària de l’època: molts dels alumnes tenien problemes respiratoris, i l’aire del mar es considerava un element curatiu.

L’arquitectura, senzilla i funcional, transmetia una idea de transparència i obertura. L’escola no estava tancada entre murs de pedra, sinó oberta al paisatge mediterrani.

El més innovador, però, no era l’edifici sinó la manera d’ensenyar. A l’Escola del Mar es practicava una pedagogia activa:

- Els alumnes participaven en assemblees i en la gestió de la vida escolar.

- Existia una revista pròpia, elaborada pels nens, que donava veu a la comunitat educativa.

- L’aprenentatge es feia en contacte amb l’entorn: el mar, la platja, la natura eren aules obertes.

Era, en definitiva, una escola que educava en democràcia i responsabilitat, molt avançada al seu temps.

Aquest projecte exemplar va quedar truncat amb l’esclat de la Guerra Civil. El bombardeig del 1938 va destruir completament el pavelló de la Barceloneta. Malgrat tot, l’esperit de l’Escola del Mar no es va perdre: el centre va continuar en diferents emplaçaments, mantenint la seva filosofia pedagògica.

Avui dia, l’Escola del Mar es troba al barri del Guinardó. Tot i els canvis d’espai i de context, continua fidel als principis fundacionals: l’educació activa, la participació dels infants i la importància del contacte amb la natura i l’entorn.

Més d’un segle després de la seva creació, l’Escola del Mar és un símbol de la renovació pedagògica barcelonina i un record viu d’aquella ciutat que, fins i tot en moments difícils, va saber apostar per la modernitat educativa.

Fonts consultades:

- Ajuntament de Barcelona. L’Escola del Mar i la renovació pedagògica a Barcelona.

- Escola del Mar – Web oficial

- Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Materials sobre educació i patrimoni.

- Articles divulgatius a Barcelona Metròpolis i premsa històrica.