L’Escola del Mar: pedagogia, salut i llibertat vora el mar

Escola del Mar. Anys 1920's-1930's. Foto: Brangulí. (ANC)

A la Barcelona dels anys vint va néixer una experiència educativa única que va marcar un abans i un després en la manera d’entendre l’escola i la relació dels infants amb el seu entorn. Era l’Escola del Mar, un centre innovador que es va inaugurar el 26 de gener de 1922 a la Barceloneta, al final de l’actual carrer Pepe Rubianes.

La iniciativa s’emmarcava dins la campanya impulsada per Manuel Ainaud, president de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament, amb l’objectiu d’oferir als nens i nenes més humils del Districte Cinquè un espai d’educació i salut. Es volia que, a tocar de casa, poguessin gaudir d’un ambient sa i enriquidor, aprofitant els beneficis del sol, el mar i l’aire lliure per reforçar la seva salut sovint precària, ja que molts havien patit tuberculosi o bronquitis.

El projecte arquitectònic es va confiar a Josep Goday, que entre 1919 i 1936 va projectar bona part de les escoles municipals de Barcelona. En el cas de l’Escola del Mar, Goday va crear un edifici de fusta, desmuntable, amb forma de U oberta cap al mar, que descansava sobre pilars de pedra com si fos un hórreo. L’estructura, que recordava un vaixell embarrancat, disposava d’escales llevadisses que connectaven directament amb la sorra. El pati, el més ampli i insòlit de tots els que havia imaginat l’arquitecte, era ni més ni menys que la mateixa platja.

La direcció pedagògica va recaure en el mestre Pere Vergés, que va instaurar una manera radicalment nova d’entendre l’escola. Els infants s’agrupaven en equips de colors, escollien democràticament els seus representants i participaven en activitats com concursos literaris, gimnàstica o partides d’escacs. Aquest sistema fomentava la responsabilitat col·lectiva i el funcionament de la institució com una autèntica república escolar.

L’Escola del Mar no només era un espai de salut, sinó també de llibertat, igualtat i participació. Un model educatiu que contraposava la rigidesa de l’escola clàssica amb una pedagogia oberta, lúdica i compromesa amb la societat.

Malauradament, la seva trajectòria a la Barceloneta es va veure truncada el 7 de gener de 1938, quan una bomba de l’aviació feixista italiana la va destruir completament en un dels molts atacs a la zona portuària durant la Guerra Civil.

Tot i això, l’esperit del projecte va sobreviure. Primer es va traslladar provisionalment a Montjuïc, on avui hi ha el Museu Etnològic, i finalment, l’any 1948, es va instal·lar definitivament al Guinardó, a l’antiga masia de Can Sors, on encara avui continua activa i fidel al llegat de Vergés.

De l’edifici original només en queda una placa discreta al passeig marítim, col·locada el 1997, que recorda aquell somni educatiu arrasat per la guerra. Però la memòria de l’Escola del Mar i la seva arquitectura singular, símbol d’innovació i compromís pedagògic, segueixen sent un referent que molts voldrien reconstruir en el mateix lloc per recuperar allò que la barbàrie va destruir.

Fonts consultades:

- Xavi Casinos. La Vanguardia. (15 de novembre de 2020)

- Lluís Permanyer. La Vanguardia. (15 de novembre de 2018)

Nota: Fou inaugurada oficialment el 3 d'agost de 1921, tot i que no va començar plenament les seves tasques escolars fins al dia 26 de gener de 1922. (Viquipèdia)