 |
| Font de Sant Just i església de Sant Just i Pastor. Plaça Sant Just, Barcelona. 1910-1919 Foto: Brangulí. (ANC) |
La Font de Sant Just, situada entre els carrers Lledó i Palma de Sant Just, és una de les més antigues de Barcelona. El seu origen s’atribueix a Joan Fivaller, membre del Consell de Cent i figura clau de la ciutat medieval, que hauria fet portar aigua des de Collserola per garantir l’abastament potable. Segons la llegenda, ho va decidir després de descobrir una surgència d’aigua mentre caçava, fet que recorda el relleu d’un falcó atrapant una perdiu que encara decora la font.
Datada tradicionalment el 1427, la font presenta una estructura rectangular amb relleus de Sant Just i tres caps humans que antigament brollaven aigua. Avui només en resten dues aixetes de bronze. Inicialment situada dins del cementiri parroquial, va ser traslladada i reformada el 1831, afegint-hi la balustrada superior.
La figura de Joan Fivaller, símbol del poder ciutadà davant la monarquia, es recorda també a la façana de l’Ajuntament de Barcelona, on la seva estàtua presideix la plaça de Sant Jaume des de 1844.