.jpg) |
| Casa de Carme Nin i Tudó. Carrer Aragó, 283-285 i carrer Pau Claris, 134. (1890) Font: Barcelona Coleccionismo. |
A la confluència de Pau Claris amb Aragó, un dels punts més transitats de Barcelona a finals del segle XIX, es trobava la casa de Carmen Nin i Tudó, projectada per Frederic Soler i Catarineu el 1881 i construïda un any després. La zona estava marcada per la circulació dels primers trens que sortien de les estacions del Nord i de França, que transitaven per una zanja central per evitar problemes al carrer.
L’edifici destacava per la seva arquitectura elegant: la porta principal donava a Pau Claris, mentre que la porta de la cotxera s’obria a Aragó. A l’entrada, una reixa exterior conduïa a un petit jardí amb dues escales corbades que portaven a la planta principal, entre les quals hi havia la porta d’accés a la planta baixa, destinada a la zona de serveis: cuina, bodega, despensa i sales de jocs. També disposava de dormitoris per a convidats, mentre que la segona planta era per a la família i el pis superior comptava amb golfes i una galeria central amb acabat piramidal.
A més, Frederic Soler va construir una petita capella annexa al costat de Pau Claris, on la família podia assistir a missa els diumenges i festius.
Després de la Guerra Civil, l’edifici va ser adquirit pel Gremi de Panaders de Barcelona, que el va enderrocar per construir la seu social del gremi, coneguda com a CAPSA (Compañía Auxiliar Panificadora, SA). Aquesta transformació va marcar un canvi en la fesomia del barri, però la història del seu origen i del detall arquitectònic original encara es conserva en la memòria urbana.
Font consultada: Jesús Fraiz Ordóñez. La Vanguardia. (5 d'abril de 2023)
.jpg) |
| Casa de Carme Nin i Tudó. Carrer Aragó, 283-285 i carrer Pau Claris, 134. A la dreta el Baixador del passeig de Gràcia-Aragó. (1902-1930) Font: Barcelodona. |