La Llotja de Barcelona: epicentre del comerç medieval i símbol del poder mercantil

el dia
Pla de Palau: façana de la Llotja i carrer del Consolat. (1830)
Autor: Onofre Alsamora. (AMB)


Durant els segles XIII i XIV, Barcelona es consolidà com un important centre comercial i econòmic, fet que portà a la construcció de la Llotja Vella (1354) i, posteriorment, la nova Llotja (1382-1392) al barri de la Ribera. Tot i la crisi del segle XIV, la ciutat continuà destacant en el comerç mediterrani i l’edifici s’anà ampliant als segles XVI i XVII, convertint-se en símbol del poder mercantil.

A partir del segle XVII, però, la Llotja entrà en decadència i, després de 1714, fou utilitzada com a caserna per les tropes borbòniques, amb greus transformacions. El Decret de Nova Planta (1716) mantingué el Consolat de Mar però li restà prestigi i ingressos. Malgrat això, al llarg del segle XVIII Catalunya visqué un nou creixement econòmic i industrial, amb l’expansió agrícola, comercial i manufacturera (sobretot del cotó).

Fonts consultades:



El pla del Palau i els tres edificis que constituïen el centre da la vida política i econòmica de Barcelona durant el segle XVIII i XIX, la Llotja, el Palau Reial i la Duana. A l’esquerra de la Il·lustració hi ha la Llotja, al capdamunt de la qual es pot veure la torre d’observacions astronòmiques de l’Escola de Nàutica, que va ser enderrocada l’any 1878. Nicolas-Marie-Joseph Chapuy, dibuix / Jean Baptiste Arnout, c. 1842, dibuix original (AHCB)

Porxos de la vella llotja de Mar. Lola Anglada. Fons Historicoartístic de la Diputació de Barcelona. Font: Barcelona entre muralles.

Plànol del Barri de la Ribera a l'any 1439. Sector comprès entre el carrer Ample i el Convent de Santa Clara i Porta de Sant Daniel. Assenyala en primer terme, l'illa de Mayans i les línies del mar als anys 1439, 1614, 1714 i 1890. Remarca doncs, l'evolució de la línia de costa. Es pot observar també la ubicació de la Llotja a la plaça dels Canvis, prop del puig de les Falsies. (AMB)
Cliqueu per ampliar.