La casa gremial dels mercers a la plaça de l’Àngel

el dia
Plaça de l'Àngel. Vista de la casa gremial dels mercers.
Dibuix: Lola Anglada. Fons Historicoartístic de la Diputació de Barcelona. 



A principis del segle XIV, l’any 1320, la plaça del Blat —l’actual plaça de l’Àngel— experimentà una remodelació que incorporà la placeta dels Fusters. Aquell espai s’estenia entre el carrer de la Davallada de la Presó (avui Baixada de la Llibreteria) i el carrer de Basea. A la nova placeta s’hi alçava una petita font amb abeurador i, al fons, una casa on havia tingut seu la confraria dels fusters.

A finals del segle XVI, l’edifici passà a mans del gremi de mercers o julians, un dels més influents de Barcelona, que agrupava comerciants de teles fines i altres oficis. La seva casa gremial, fundada com a confraria el 1392, es distingia per la façana elegant amb una balconada i l’estàtua eqüestre de Sant Julià. Al segle XVII, el gremi es dividí entre “mercers vells” i botiguers de teles. El 1792 s’hi construí un passadís cobert que connectava la plaça de l’Àngel amb la Baixada de la Llet, carreró possiblement vinculat a la venda de llet. Finalment, a mitjan segle XIX, amb l’obertura del carrer Jaume I, la casa gremial fou enderrocada.



Façana de la presó de la plaça de l'Àngel, amb un fragment de la torre de la muralla romana; a mà esquerra la font i la casa del Gremi dels Mercers, amb la fornícula amb la imatge del seu patró Sant Julià. Segurament es tracta d'una reconstrucció ideal: l'autor havia nascut el 1857 i en aquell moment ja havia estat obert el carrer de Jaume I, que estaria situat a mà esquerra de la imatge. (1875-1900)
Autor: Joaquim  Olivó Formentí. (AMB)

Plànol de la Plaça de l'Angel, els carrers dels voltants, i els principals edificis antics de la zona. MB)