L’Església de Santa Marta: una peça històrica desapareguda amb la Via Laietana

Riera de Sant Joan. A la dreta l'església de Santa Marta. (1908)
Autor: Joan F. Fradera (AMB)

A principis del segle XX, durant la construcció de la Gran Via Laietana, Barcelona va patir importants reformes urbanístiques que van suposar la desaparició de diversos edificis històrics, entre ells l’església de Santa Marta. Aquesta església estava ubicada a la desapareguda Riera de Sant Joan, a la cantonada amb el carrer Avellana, i va tenir un paper destacat en la vida religiosa i social de la ciutat.

Origen i construcció

La primera pedra de l’església es va col·locar el 4 de maig de 1735 en uns terrenys propietat de Ramón de Sentmenat Despujol, V Marquès de Sentmenat, successor de Juan de Sentmenat de Toralla, primer Marquès de Sentmenat, títol concedit per Carles II el 20 de desembre de 1699.

Com a mostra d’agraïment, l’Ajuntament va construir una galeria alta que unia el domicili dels marquesos amb la mateixa església, permetent-los escoltar la missa sense sortir al carrer durant diumenges i festes.

Al costat de l’església es va aixecar també un Hospital de Pelegrins, amb el mateix nom de Santa Marta, que servia la comunitat i els visitants de la ciutat. L’església tenia una sola nau i estava consagrada a Santa Marta i Sant Pere.

El derribament i la conservació del pòrtic

Amb la urbanització de la Via Laietana, el barri va experimentar una transformació radical. Quan els enderrocs van arribar a la Riera de Sant Joan, l’obispat i els feligresos van iniciar una campanya per salvar la portada barroca de Santa Marta, considerada una peça d’interès arquitectònic i artístic.

L’Ajuntament, conscient de la importància de la façana, va decidir desmuntar-la pedra a pedra i reconstruir-la en un lateral del nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, incorporant-la a la façana del Pabelló Central. Aquesta operació va permetre conservar part de la majestuositat de l’església malgrat la desaparició de l’edifici original.

Un cas similar: el monestir de Santa Maria de Junqueres

L’església de Santa Marta no va ser un cas aïllat. Un altre exemple és el monestir de Santa Maria de Junqueras, fundat el 1214 a Sabadell, traslladat després a Barcelona a la confluència de l’actual Via Laietana amb el carrer Junqueres. Durant les obres urbanístiques, tot el monestir va ser enderrocat per construir la nova parròquia de la Concepció a la carrer Aragó, preservant només l’església i el claustre.

Conclusió

La desaparició de l’església de Santa Marta exemplifica els canvis urbans que Barcelona va patir amb la creació de la Via Laietana. Tot i la pèrdua dels edificis originals, es van conservar elements arquitectònics destacats, com la portada barroca, que permeten avui recordar el passat religiós i històric del nucli antic de la ciutat.

Fonts consultades:

- Viquipèdia: Via Laietana

- Arxius històrics de Barcelona, Centre de Documentació Històrica de Barcelona

- Publicacions sobre l’urbanisme de Barcelona al segle XX

Església de Santa Marta a la Riera de Sant Joan. (1908)
Autor: Narcís Cuyàs. (AMB)

Vista frontal i de conjunt de la façana de l'església de Santa Marta des de l'altra banda del carrer Riera de Sant Joan, els edificis del qual ja havien començat a ser enderrocats amb motiu de les obres d'obertura de la Via Laietana. (1910-1911) Autor: Francesc Brunet i Recasens. (ANC)

Enderrocament de l'església de Santa Marta, afectada per les obres de la reforma. (1911)
Autor: Brangulí. (ANC)

Façana barroca de l'església de Santa Marta, traslladada del carrer de la Riera de Sant Joan al nou edifici de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau. (1920-1930) Autor: Brangulí. (ANC)

1855