La Font d’en Fargas: un tresor modernista a Horta-Guinardó

Font d'en Fargues. Vista de l'Exterior de la Font . (1900-1915) Autor desconegut.(AMB)

Abans que Barcelona fos la ciutat que coneixem avui, els seus extrarradios eren molt diferents. Carrers de terra, cases disperses i camps de cultiu a tocar de la ciutat. Les famílies cercaven llocs propers on passar el dia, menjar a l’aire lliure i deixar que els nens corréssin.

La Font d’en Fargas, al turó de la Rovira, entre Horta i el Guinardó, va ser un d’aquests llocs especials. La seva història comença a principis del segle XX, quan la Masia de Can Fargas, propietat dels marquesos de Fargas, encara dominava els terrenys. Aquesta finca, amb orígens al segle XIII i ampliacions al XIV i XV, conservava elements com una torre romànica i ocupava gran part del que avui és el parc del Guinardó.

A finals del XIX, Montserrat de Casanovas i el seu marit Pere Fargas van decidir aprofitar els manantials del terreny. Volien crear un espai de lleure i descans. L’any 1900 van contractar l’arquitecte Roc Cot i Cot, que va canalitzar l’aigua i va dissenyar una petita cova modernista per a la font.

Al seu voltant es va construir un berenador amb taules i bancs de fusta, fogons per cuinar i un quiosc per vendre begudes i llogar utensilis. Aviat es va convertir en punt de trobada per a festes familiars i veïnals. No calia anar gaire lluny per gaudir d’un dia agradable amb els amics i la família.

L’aigua de la font era coneguda per les seves propietats medicinals i es va fer famosa ràpidament. El 1905 es va declarar d’ús públic i el 1919 els propietaris van rebre permís per vendre-la embotellada, amb repartiment a domicili amb carros de cavalls.

Aquests anys també van veure el naixement dels primers xalets i barriades-jardí, especialment pensats per professionals que cercaven llocs saludables per viure. Carrers com el Passeig de la Font d’en Fargas o el futur carrer Pedrell van començar a obrir-se.

Amb el temps, moltes de les torres originals van desaparèixer o es van transformar en escoles, residències o centres cívics. Avui, el barri combina pisos baixos amb grans habitatges i piscines. Tot i això, la Font d’en Fargas continua sent un racó desconegut, però ple d’història i encant.

Fonts consultades:

- La Vanguardia (1911, 1917). Articles sobre la Font d’en Fargas i les verbenes d’Horta.
- Ajuntament de Barcelona. Parcs i jardins: Parc del Guinardó i Font d’en Fargas.
- Arxiu Històric de Barcelona. Documentació sobre la Masia de Can Fargas i propietat dels marquesos de Fargas.
-Monografies i estudis sobre Horta-Guinardó i fonts urbanes, incloent Barcelona desapareguda (anys diversos).