L’església desapareguda de Sant Caietà

Esglésies de Sant Gaietà i Sant Agustí. (1939) Autor: Brangulí. (ANC)

Pocs barcelonins saben que, fins ben entrat el segle XX, al Portal de l’Àngel hi havia una gran església i convent: el de Sant Caietà, fundat l’any 1631 pels teatins.

Primer es van instal·lar de manera provisional al carrer Montalegre, però ben aviat van aixecar el seu convent definitiu a la plaça de Santa Anna, inaugurat el 1666. Poc després començaven les obres de l’església, que es convertiria en un dels temples més notables de la zona.

La façana, orientada al carrer Canuda, lluïa una imatge monumental de Sant Caietà, obra de l’escultor Miquel Sala. A dins, una sola nau amb una gran cúpula pintada per Manuel Tramulles, diverses capelles dedicades a diferents advocacions i un retaule de Pere Costa configuraven un interior de clara inspiració renaixentista.

Amb la desamortització de 1835, el conjunt religiós va perdre la seva funció original. El temple es va dividir en pisos i es destinà a usos ben diversos: jutjats, parc de bombers, escoles municipals i fins i tot centre d’ensenyament per a sords i cecs.

La Guerra Civil en deixà el convent molt malmès, i a la dècada dels quaranta fou enderrocat. En el seu lloc s’alçà l’Institut Municipal d’Estadística, inaugurat el 1955 amb estil neoclàssic propi del franquisme.

Des de 1989, l’espai frontal es coneix com la plaça de Carles Pi i Sunyer, en record del primer alcalde elegit democràticament a la ciutat.

Avui només en queda el record d’un temple que, durant segles, fou punt de referència a la Barcelona antiga.

Font consultada: La Vanguardia, La Barcelona de antes i Arxiu UB (CRAI / Arxiu Diocesà de Barcelona).