![]() |
Cafè Torino. Façana del Passeig de Gràcia (1902) Font: Ramon Casas Art. |
A principis del segle XX, Flaminio Mezzalama portà el vermut italià a Barcelona i obrí el Petit Torino al carrer Escudellers. Aviat, el local es va quedar petit: els barcelonins adoraven l’aperitiu.
Per atreure l’aristocràcia, Mezzalama traslladà el cafè al Passeig de Gràcia, 18, amb un interior espectacular dissenyat per Gaudí i Puig i Cadafalch, i una marquesina de ferro de Pere Falqués. Escultures, mosaics, tapissos i mobiliari de primer nivell convertiren el Torino en un referent del modernisme i del bon gust.
El 1903, La Vanguardia li atorgà el primer premi als millors comerços de la ciutat. Però el 1911, el Torino tancà, i el local passà a la joieria Rabat, que prometé respectar l’encant original i mantenir un espai de bar.
El primer Torino del carrer Escudellers es transformà en el Grill Room, i Flaminio Mezzalama tornà a Torí, on morí poc després. El Torino, però, es quedà en la memòria com un símbol del modernisme i del vermut a Barcelona.
Nota: Actualment està la joieria Tous i Rolex.
Fonts consultades:
- La Vanguardia, 29 de setembre de 1903. Notícia sobre els premis als millors comerços de Barcelona.
- Arxiu Històric de Barcelona. Documentació sobre el Petit Torino i el trasllat al Passeig de Gràcia.
- Monografies sobre modernisme i arquitectura barcelonina: participació de Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Pere Falqués i altres artistes.
- Història de la joieria Rabat i adaptació del local després de 1911.
![]() |
Cafè Torino. Façana del Passeig de Gràcia (1902) Font: Ramon Casas Art. |
![]() |
Cafè Torino. Vista interior (1902) Font: Ramon Casas Art. |
![]() |
Saló Àrab d’Antoni Gaudí. Cafè Torino, 1902. Font: Ramon Casas Art. |
![]() |
Premi al Café torino. (LV) |