El baluard de Santa Madrona, el més tardà en desaparèixer

Muralla de Terra, baluard del Rei i platja de Sant Bertran. (Anterior al 1880)
Autor desconegut.  (AMB)

El baluard de Santa Madrona ―també conegut com del Rei― va ser potser el més tardà dels enderrocs de les odiades muralles de Barcelona. La seva presència no destorbava l’expansió de la nova ciutat de l’Eixample i, per això, va resistir més temps que la resta.

Les primeres defenses daten del segle I aC, quan es va construir la muralla romana. La seva feblesa va obligar a reforçar-la i, en alguns punts, a bastir nous llenços sense enderrocar-ne els antics. Al carrer Avinyó, 19, encara es poden veure dos murs paral·lels d’aquell moment, entre els quals és possible caminar. El conjunt es va acabar al segle IV.

Ja a l’edat mitjana, Barcelona es va protegir amb dues muralles gòtiques: la primera al segle XIII i la segona entre els segles XIV i XV. La muralla de Mar va ser la darrera, al primer terç del segle XVI. Entre els segles XV i XVI es van afegir-hi baluards per adaptar-se al foc artiller modern, que revolucionava els setges.

En total, el recinte murallat comptava amb dotze baluards principals, disposats en sentit de les agulles del rellotge: Santa Madrona, Sant Antoni, Tallers, l’Àngel, Jonqueres, Sant Pere, Portal Nou, Santa Clara, Llevant, Migdia, Sant Ramon i Sant Francesc. Cada gremi de la ciutat n’assumia la responsabilitat i el manteniment.

Aquests grans volums de planta pentagonal permetien fins a quatre línies de foc contra l’enemic i servien per col·locar-hi artilleria, cosa que obligava els assetjadors a mantenir les seves bateries més allunyades i menys efectives. Tot i això, no tots tenien la mateixa magnitud: el més gran era el de Santa Clara; en canvi, el de Santa Madrona era dels més reduïts.

Una línia fortificada entre Sant Antoni i Santa Madrona permetia comunicar el recinte amb el castell de Montjuïc, reforçant així la defensa de la ciutat.

Finalment, les muralles van ser enderrocades a partir del 1854, fruit d’una reivindicació unànime dels barcelonins, que les consideraven un obstacle per al progrés.

Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. (23 de febrer de 2023)

Muralla de terra. Baluard del Rei de les drassanes. Al darrere casernes de les drassanes. (1880-1889) Autor desconegut. (AMB)

Baluard del Rei. Drassanes. (1880-1889)
Autor desconegut. (AMB)

Portal de Santa Madrona i Baluard del Rei de les drassanes. (1860-1869)
Autor desconegut. (AMB)

Plànol de Barcelona on estan representats els sectors de la muralla que estaven confiats a cadascun dels gremis i oficis diversos en cas de guerra.
Autor: Félix Domènech Roura. (AMB)