.jpg) |
| Any 1934. Font: Carmen Giménez. |
El nom popular, Cal Drapaire o Cases del Drapaire, prové del seu promotor Pau Fornt Valls (1869-1936), originari de Sant Pere de Riudebitlles, qui va arribar a Barcelona de jove i va prosperar com a drapaire gràcies al comerç amb materials reciclables i chatarra, formant una cadena de reciclatge molt rendible.
Va anar avançant fins a fundar el seu propi negoci a Sants, fins arribar a encarregar la construcció d’aquest immens bloc d’habitatges, i es va convertir també en regidor de l’Ajuntament de Barcelona.
L’edifici va ser construït entre 1925 i 1927 amb l'objectiu de ser habitat abans de l'Exposició de 1929.
Es tracta d’un enorme bloc (240 habitatges segons El Periódico, 276 segons altra font, amb sis escales interiors i fins a 11 plantes).
Disposava d’equipaments moderns per a l’època: ascensors, telèfons comunitaris distribuïts per diverses plantes, portes d’entrada d’altíssima qualitat, distribuïdor amb escales de marbre, conserge i fins i tot locals comercials a la planta baixa (forn, supermercat, cafeteria, farmacia, correus.
L’estil es va encaixar amb l’esperit del Noucentisme, però amb una clara influència del monumentalisme classicista Beaux Arts, proper a l’elegància parisença.
L'aparador exterior —balcons, tribunes, balaustrades, jarrons decoratius— era excepcionalment refinat per a habitatge social, amb tocs decoratius curats que destacaven en un entorn poc elaborat.
Oficialment l’edifici es deia “Casa de la Concepció”, en honor a Concepció, dona de Pau Fornt. A la façana superior s’hi havia col·locat una imatge il·luminada de la Verge de la Concepció.
Durant la Guerra Civil (1936), aquesta imatge va ser destruïda, i Pau Fornt va ser assassinat per un escamot de la FAI a l’edat de 67 anys.
En el moment de la seva construcció, va ser un dels edificis més amplis de Barcelona i un dels primers grans blocs residencials, gairebé un barri en si mateix.
Va invertir la jerarquia social tradicional, vivint-hi ell a l’àtic dúplex enfront de veïns humils als pisos inferiors, i gràcies als ascensors, era comú que persones de diferents classes es creuessin en els passadissos.
També destacava perquè oferia lloguers assequibles a una classe treballadora, integrant un ideal de dignificació habitacional amb una posada en escena arquitectònica refinada.
Aquest edifici és una peça fascinant de la història barcelonina: una construcció ambiciosa, elegant i socialment avançada, edificada per qui començà recollint draps i acabà deixant un llegat arquitectònic emblemàtic.
Fonts consultades:
- El Periódico.
- La Vanguardia.
- Betevé.
- Nació Digital.
.jpg) |
| La Casa del Drapaire a la Gran Via de les Corts Catalanes. (1930-1935) Autor: Brangulí. (ANC) |