 |
| Plaça de Sant Agustí Vell. Font. (1957) Autor: Francesc Ribera Colomer. (AMB) |
En l’encreuament dels carrers Tantarantana i Carders, molt a prop de l’antic convent de Sant Agustí, ressona encara l’eco d’una de les cançons populars més estimades:
«Baixant de la Font del Gat / una noia, una noia, / baixant de la Font del Gat / una noia i un soldat. / Pregunteu-li com se diu: / Marieta, Marieta, / pregunteu-li com se diu: / Marieta de l’ull viu».
A la façana, una placa discreta —col·locada el 1995— recorda la Marieta, la noia de l’ull viu, que la tradició situa com a veïna d’aquest barri i treballadora de l’Hostal de la Bona Sort, al número 12 del carrer Carders.
Just sota la placa hi trobem una font de tres brolladors. No destaca per la seva arquitectura, però sí pel seu valor històric. És una reconstrucció senzilla d’una antiga font medieval alimentada pel Rec Comtal, que servia tant als veïns com als cavalls que entraven a la ciutat pel Portal Nou. L’original va desaparèixer quan es va obrir una oficina bancària, ja desapareguda. Gràcies a la pressió veïnal, la font va ser restituïda i avui torna a formar part del paisatge quotidià.
Sobre la Marieta, hi ha qui sosté que era aquí on venia a omplir càntirs d’aigua i on va conèixer el soldat que la rondava, potser vingut de la Ciutadella. Altres defensen que la història transcorre a Montjuïc, a la coneguda Font del Gat, lloc de trobada d’enamorats. Sigui com sigui, la cançó ha immortalitzat una figura que, des d’aquest racó de Ciutat Vella, continua formant part de l’imaginari barceloní.
Font consultada: Inma Santos. Metrópoli Abierta. El Español. (29 de desembre de 2022)
.jpeg) |
| La font actualment. (Metrópoli) |
 |
| Placa d'homenatge a Marieta de l'ull viu. (Metròpoli) |