L’Hospital del Mar: de pavellons provisionals a referent sanitari

el dia
Imatge del dia de la inaguració de l'Hospital (1930). Font: Arxiu Nacional de Catalunya.

L’Hospital del Mar va obrir portes el novembre de 1914 en uns pavellons provisionals, creats amb urgència per atendre una epidèmia de febre tifoide que afectava Barcelona. Amb el pas del temps, aquell recurs temporal es va convertir en un hospital de referència, fins a esdevenir, cent anys després, un centre modern, universitari i amb una intensa activitat assistencial i investigadora.

El projecte de substituir les primeres instal·lacions es va plantejar l’any 1925. Inicialment, es va proposar ubicar el nou hospital al barri de Vallcarca, però l’oposició veïnal va fer canviar de plans, igual com ja havia passat dècades abans amb els antics llatzerets. Entre les veus que més van defensar la necessitat d’un hospital adequat va destacar el doctor Pons i Freixa, director de l’Institut Municipal d’Higiene entre 1925 i 1933.

Finalment, el nou hospital es va construir a tocar del mar i en una zona aïllada d’habitatges, envoltada d’activitat industrial. Aquesta ubicació no era casual: es buscava un espai amb bona ventilació, insolació i proximitat al mar, especialment per a la secció destinada a malalties infeccioses i exòtiques.

Un article de la Gaseta Municipal de 1931 descrivia amb detall aquest emplaçament: l’hospital s’estenia en més de 27.000 m² i disposava d’accessos diferenciats per als malalts, el personal i fins i tot per a la sortida dels difunts, de manera que es preservava la intimitat i la tranquil·litat dels pacients. A més, la seva orientació a l’est permetia aprofitar al màxim la llum del sol, un factor clau per a la salut en aquell moment.

Amb aquests fonaments, l’Hospital del Mar va créixer fins a consolidar-se com un centre clau per a la ciutat i els seus habitants, combinant tradició de servei i capacitat d’adaptació als reptes de cada època.



Primeres instal·lacions de l'Hospital Municipal d'Infecciosos l'any 1920, davant del mar, que poc temps després van presentar nombrosos defectes de construcció. Visió general del recinte. AHCB/ Biblioteca

Solàrium per als malalts (1925). Font: llibre "L'Hospital del Mar en la història de Barcelona" del Dr.Bosch i Monegal.

Poc temps després de la seva construcció, els primers i senzills pavellons de l’Hospital van presentar nombrosos defectes de construcció i van acabar essent enderrocats. Aquestes imatges van ser publicades a la memòria anual de gestió de l’Hospital durant els anys 1920 i 1921. AHCB / Biblioteca

Primeres instal·lacions de l'Hospital Municipal d'Infecciosos. Pavelló per al tractament de la sarna (1920). AHCB/Biblioteca.

Entrada de l'Hospital al 1932. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Josep Domínguez.

Galeria exterior d'un pavelló (1932). Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Josep Domínguez.

Panoràmica dels nous pavellons de l'Hospital (1932), a l'esquerra, encara convivint amb els humils pavellons de fusta dels primers anys, al fons de la imatge a tocar de la platja, i els gegantins gasòmetres de la Catalana de Gas, que encara romandrien en actiu fins al principi de la dècada de 1980. Arxiu Fotogràfic de Barcelona / Domínguez.

Entrada principal de l’Hospital del Mar, a l’antiga avinguda Icària, 1934. Arxiu Fotogràfic de Barcelona / JUAN DALMACIO FARRÉ

Nous pavellons de l'Hospital, amb l'edifici de la capella al centre. Al fons, la Catalana de Gas. (1932) ANC / Brangulí.

Vista dels nous pavellons de l'Hospital més propers a la platja (1932). Arxiu Fotogràfic de Barcelona / Brangulí.


Sabíeu que als inicis hi havia un campanar amb tres campanes a l'entrada de l'Hospital del Mar? A l’antiga entrada de l’Avinguda Icària hi havia un campanar amb tres campanes, que tenien una gran importància per a la comunicació a l’Hospital. Quan arribava una ambulància, tocaven un toc de sometent, és a dir el toc de campanes que s’empra habitualment per assenyalar l'alarma i mobilitzar el poble per defensar-se, per encalçar malfactors o per afrontar problemes greus. Quan es necessitava una infermera al pavelló d’entrades, sonaven dues campanades. I cada cap de Servei tenia un toc especial que assenyalava quan entrava a l’Hospital. A manca de mòbils o altres xarxes de comunicació, i en un hospital on les distàncies eren (i són) llargues, bones eren les campanes. 

A la imatge es veu l'entrada a l'Hospital l'any 1932. (Font: "La història de l'Hospital del Mar en la història de Barcelona" del Dr.Bosch i Monegal).