Barcelona, a finals del segle XIX i començaments del XX, era una ciutat vibrant i contradictòria: industrial i obrera, però també bohèmia i festiva. En aquells anys de creixement, proliferaven cafès, teatres i cabarets que oferien diversió, espectacle i, sovint, una escletxa de llibertat enmig d’una societat marcada per les tensions socials i polítiques. Entre aquests locals hi havia el cabaret La Buena Sombra, avui pràcticament oblidat però que va tenir un paper destacat en la vida nocturna barcelonina.
El nom de La Buena Sombra ja reflectia l’esperit del cabaret: un espai on l’humor, la picardia i el doble sentit eren protagonistes. Igual que altres locals similars de l’època, estava pensat per oferir espectacles de varietats —cant, ball, humor i petits números teatrals— adreçats a un públic divers: treballadors que buscaven evasió, artistes que volien experimentar i burgesos atrets per l’ambient nocturn.
Tot i que avui costa imaginar-ho, el Paral·lel va ser el gran eix de l’oci popular barceloní durant dècades. Cafès cantants, teatres, music-halls i cabarets s’aplegaven en aquest carrer que unia el port amb la plaça d’Espanya. La Buena Sombra compartia protagonisme amb altres espais com el Teatre Arnau, l’Apolo o el Molino, creant un univers nocturn que atreia barcelonins i forasters.
El cabaret es caracteritzava per la seva proximitat amb el públic: taules petites, fum de cigarretes, copes de vi o de licor i un escenari on els artistes, sovint amateurs, feien riure o emocionar amb espectacles espontanis.
Amb el pas dels anys, i sobretot després de la Guerra Civil, l’escena del cabaret barceloní va entrar en declivi. La censura franquista va limitar fortament els continguts i molts locals van tancar. La Buena Sombra va desaparèixer en aquest context, deixant només records dispersos en la memòria popular i en hemeroteques.
Avui no en queda rastre físic, però el record de La Buena Sombra i d’altres cabarets del Paral·lel ens parla d’una Barcelona que vivia de nit, que barrejava classes socials i que trobava en l’humor i la música una vàlvula d’escapament. Són peces d’un patrimoni immaterial que explica la història cultural de la ciutat tant com els grans teatres i monuments.
Nota: Va desaparèixer l'any 1988.
Fonts consultades:
- Hemeroteca de La Vanguardia i altres premsa històrica.
- Huertas Claveria, J. Història del Paral·lel. Barcelona: La Campana, 1997.
- Ajuntament de Barcelona – Arxiu Històric de la Ciutat.
- MUHBA: materials sobre l’oci popular al Paral·lel.
Fotos: Interior del cabaret La Buena Sombra, al carrer Gínjol, 3 de Barcelona. (1930-1935) Autor: Gabriel Casas i Galobardes. (ANC)
