Fins a finals del segle XVIII, l’espai que avui ocupa la plaça d’Espanya era conegut com el Turó dels Inforcats, un lloc on es penjava i exposava els condemnats a mort. Els ajusticiaments es feien precisament en els terrenys que avui separen l’avinguda del Mistral de la carrer de la Creu Coberta, camí principal d’accés a Barcelona des de gairebé tota Espanya.
L’entrada a la ciutat per aquest camí era dantesca: els viatgers travessaven un espai marcat pel cadàver i la corrupció, amb l’olor de la carn en descomposició i les aus de presa completant un escenari terrorífic. El petit assentament de Sants, aleshores gairebé un campament, ha evolucionat fins a convertir-se en un dels barris més importants de la ciutat.
Les llegendes no han deixat d’acompanyar aquest lloc. Albert Torras, investigador de la història de Sants, recull històries com la d’un cavaller que, travessant de nit el camí, va ser assaltat per un desconegut que el despullà i li ordenà esperar. Pocs instants després, el cavaller va sentir crits i el so d’un combat en la foscor. Quan tot va acabar, el desconegut li va retornar les seves pertinences, explicant-li que s’havia interposat en el seu lloc per afrontar una emboscada mortal destinada a assassinar-lo. Segons la llegenda, aquest misteriós salvador era un antic soldat mort que havia tornat de l’altre món per protegir el cavaller i rebre les cinc punyalades que li tocaven.
Aquest relat recorda que sota l’aspecte actual d’una plaça cèntrica i animada, hi ha centenars d’anys d’història i llegenda, amb un passat tan inquietant com fascinant.