El cas de Mompart: un crim que va commocionar Barcelona

Execució d'Isidre Mompart i Prats. Vista en picat del patíbul instal·lat al pati de Corders de la presó d'Amàlia, envoltat per la multitud i dalt del qual hi ha el garrot amb el condemnat lligat a ell, possiblement ja mort ja que el rostre sembla tenir-lo al descobert; al fons es pot observar el quadre format per les forces de l'ordre per tal de mantenir allunyat el públic; destaca, en primer terme, un nen pujat a un arbre per tal de veure millor l'escena. (16.01.1892) Foto: Antonio Esplugas (ANC) 


Un dels casos més famosos executats per Nicomedes Méndez va ser Isidro Mompart i Prats, condemnat per l’assassinat d’una dona i dues criatures el 31 de juliol de 1890. El crim va tenir lloc en una casa propera a la fàbrica de estampats de Mateo Torelló. Mompart va entrar per robar una herència i, per no ser descobert, va matar les tres víctimes. Va fugir amb uns diners i dos rellotges de plata.

El procés i la preparació per a l’execució van ser narrats amb tot luxe de detalls per la premsa:

- A la capella, Mompart va mostrar calma aparente però també nervis i llàgrimes. Va rebre l’assistència espiritual dels sacerdots i de la Junta de la Pau i Caritat.

- Va fer testament, nomenant com a hereus la seva mare i el seu germà.

-La execució es va dur a terme a les vuit del matí, en presència de les autoritats i del clero, i va transcorre sense incidents malgrat la multitud que es va congregar.

Mompart tenia 22 anys, era de Canovelles i presentava una aparença discreta: estatura mitjana, cabell llarg i cara afaitada. Aquesta execució va marcar època perquè la premsa va documentar cada moment, i la fama de Méndez com a botxí professional i meticulós va créixer encara més.

Aquest cas mostra com, a finals del segle XIX, les execucions públiques es convertien en espectacles gairebé ritualitzats, on el botxí, el reo i els assistents formaven part d’un escenari que la premsa narrava amb tot detall.



Pati de Corders. Lloc on es feien les execucions a garrot. Presó de la Reina Amàlia.(1890)
Del llibre Barcelona a la vista.