Els Camps Elisis i el Teatre Líric, l’oci perdut del passeig de Gràcia

Camps Elisis de Barcelona, parc d'atraccions situat vora l'actual Passeig de Gràcia. (1855)
Autor: Franck. (AFB)

Abans que Barcelona enderroqués les muralles i s’obrís l’Eixample, el passeig de Gràcia ja començava a guanyar protagonisme amb jardins d’esbarjo on els veïns podien escapar de l’ofec de la ciutat. El més espectacular de tots van ser els Camps Elisis, inaugurats el 10 d’abril de 1853.

El recinte, situat entre el passeig de Gràcia, Roger de Llúria, Aragó i Rosselló, era quatre vegades més gran que el vell Tívoli i competia directament amb ell. Allà hi havia de tot: muntanyes russes (on els vagons es pujaven a pols després de cada baixada), un llac amb barques i pont elevat, un laberint, una petita plaça de toros, un hipòdrom, parterres florits i nombroses fonts. També comptava amb un gran saló per a concerts i balls, fonda, cafè i, sobretot, un teatre amb mil localitats decorat per Félix Cagé.

Els Camps Elisis van viure moments de gran esplendor: la visita sorpresa d’Isabel II el 1860, els homenatges multitudinaris a Castelar, o els concerts gegants dels cors Clavé, amb més de dos mil cantaires i tres-cents músics. Tot i l’èxit, alguns sectors puritans els anomenaven amb sorna “Camps Perdicios”, considerant-los un lloc de temptacions.

Amb el pas del temps, però, la pressió urbanística i l’allunyament del centre van provocar-ne la decadència. A finals dels anys seixanta començaren a perdre vitalitat, i el 1881 ja només en quedava dempeus el teatre.

Quan els jardins van desaparèixer, aquell teatre va ser transformat pel financer Evarist Arnús en el luxós Teatre Líric o Sala Beethoven. Amb 2.000 localitats, sostre pintat per Francesc Soler i Rovirosa i escultures de Josep Reynés, va esdevenir després del Liceu el teatre més modern i elegant de Barcelona, especialitzat en òpera i sarsuela. Va cloure portes el 31 d’octubre de 1900, amb un gran concert d’acomiadament. Tot i això, alguns elements encara sobreviuen: les butaques de caoba es troben al Casino del Masnou, el bust de Beethoven es conserva en mans de la família Arnús, i la torre del rellotge va ser traslladada a Ca l’Arnús de Badalona, avui parc públic.

Avui, l’únic vestigi visible d’aquell univers d’oci i cultura és el passatge dels Camps Elisis, un rastre ben discret del que en el seu moment fou un dels grans referents de la Barcelona del segle XIX.

Fonts consultades: Lluís Permanyer. La Vanguardia. Barcelona desapareguda. Catorce, cultura viva.