 |
| El Pla de Palau amb el monument a Ferran VII, el Palau Reial i la Duana. Personatges i un carruatge. Autor: Onofre Alsamora. (AMB) |
L’escultor francès Pierre-Joseph Chardigny va realitzar l’any 1831 una imponent estàtua de Ferran VII, destinada a presidir la plaça del Palau de Barcelona. La iniciativa va ser del capità general de Catalunya, Roger-Bernard-Charles d’Espagne de Ramefor, comte d’Espanya. Tot i això, la peça només hi va romandre uns anys, ja que fou enderrocada durant la bullanga de 1835.
La seva trajectòria posterior va ser ben accidentada. El 1840 acompanyà a l’exili la reina regent Maria Cristina, i s’instal·là a París fins que, el 1861, l’emperador Napoleó III la va enviar a la infanta Maria Lluïsa Fernanda, que la col·locà als jardins del seu palau de San Telmo a Sevilla. Després de la Revolució de 1868, la figura anà canviant d’emplaçament dins de l’actual parc de Maria Lluïsa. Finalment, el 1931, fou traslladada al convent de Santa Clara, on encara avui es conserva, tot i que ha perdut les mans i el sabre.
L’obra mostra un Ferran VII de dimensions colossals, vestit amb uniforme militar, cobert amb una capa d’ermini i coronat amb llorer. El que havia estat pensat com a símbol visible de poder reial a Barcelona ha acabat arraconat en un espai tancat de Sevilla. Un destí que il·lustra com el valor dels símbols pot transcendir l’objecte mateix.
Font consultada:
Fotos actuals i més informació: http://monumentossevilla.blogspot.com/2019/01/estatua-de-fernando-vii.html
Fotos Wikipedia:
 |
| Monument al Convent de Santa Clara. |
 |
| Monument al Convent de Santa Clara. |